Sorprèn que el nom de dos descobridors de vacunes contra la poliomielitis (a partir d’ara pòlio), Jonas Salk i Albert Sabin, siguin coneguts per la majoria de persones cultes, mentre que el nom del descobridor de la primera vacuna contra la pòlio, Hilary Koprowski, sigui desconegut.

Koprowski va ser una persona extraordinària, excel·lent investigador, científic innovador, poliglot, pianista de música clàssica, i compositor. Havia nascut a Polònia, d’on va fugir quan fou envaïda pels nazis.

Amb la seva dona arriba a Itàlia, des d’on marxa a Brasil, i allà es converteix en assistent de recerca del laboratori de la Fundació Rockefeller. Treballa en febre groga i en diferents arbovirus, fins que pot fitxar pels laboratoris Lederle, a Nova York. Allà comença a treballar per desenvolupar una vacuna contra la pòlio, fins que n’obté una produïda per atenuació de la seva virulència en cultius de teixit de micos (Fig.1).

L’any 1948, prova la seva vacuna en nens africans amb bons resultats, perquè la majoria desenvolupen anticossos contra el virus de la pòlio. Ell es va auto-vacunar sense problemes i va administrar la vacuna a 20 nens hospitalitzats per alteracions mentals permanents, sense cap inconvenient. La vacuna va ser sol·licitada pels metges de la institució on estaven aquests nens, perquè temien una epidèmia de pòlio. Aquest és el primer estudi controlat que es va fer als Estats Units amb l’ús d’una vacuna. Malgrat que aquests estudis mostraven la seguretat de la vacuna de Koprowski, la valoració de la vacuna als Estats Unts fou desigual. Algunes veus crítiques fan notar que els virus atenuats no eliminen completament el risc de transmetre la malaltia i son reticents a fer-la servir.

La vacuna de Koprowski no es va comercialitzar perquè, a principis dels anys cinquanta, Salk va patentar la seva vacuna que, malgrat haver-se d’administrar per via parenteral, es va popularitzar perquè no comportava riscos, a diferència de la de Koprowski, més fàcil d’administrar perquè era per via oral, però no podia assegurar-se que fos plenament segura.

No obstant això, la vacuna contra la febre groga, descoberta pel viròleg Max Theiler a finals de la dècada dels anys trenta, era de virus atenuats, i per aquesta troballa li donaren el premi Nobel el 1951, i la seva vacuna es va comercialitzar (Fig.2). Koprowski va utilitzar el mateix mètode de Theiler per obtenir la seva vacuna. Per tant és obscura la diferent actitud en front de les dues vacunes obtingudes amb similar procediment.

El resultat negatiu de la vacuna de Koprowski, en la comparació només teòrica de la seva vacuna amb la de Salk, va justificar que fos aquesta vacuna la que s’utilitzés als Estats Units, encara que la de Koprowski, més simple d’utilitzar, es va fer servir en moltes altres parts del món, on foren vacunades més d’un milió de persones. Segurament és la que més va contribuir a la reducció de la incidència de la pòlio.

L’obtenció de vacuna anti-pòlio es va simplificar notablement quan es pogué cultivar el virus de la pòlio.

A finals dels anys 50, Koprowski va a l’Institut Wistar, on hi està 30 anys, i on desenvolupa noves vacunes, com la de la rubèola, i millora notablement la vacuna antiràbica (Fig.3).

Al final de la seva vida va rebre guardons pels seus mèrits en la obtenció de vacunes, equiparables al premi Nobel.

Referències

Stanley A. Plotkin. In memoriam: Hilary Koprowski (1916 – 2013). J. Virol., 2013; 87: 8270 – 8271.

Don Gilden. Hilary Koprowski, MD, (5 December 1916-11 April 2013)