L’hospital nº18 era el nom d’una instal·lació sanitària situada a la zona de Montjuïc que havia estat un centre en part sanitari i en part oficina de la Caixa de Pensions. L’edifici havia estat construït en el marc de l’Exposició Internacional de 1929 per exhibir l’Obra Social de La Caixa.

L’edifici encara existeix amb l’estructura exterior in-modificada i és la seu de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (Fig.1).

Se li va donar el nom d’hospital nº18 per raons desconegudes. El sentit comú suggereix que ja hi havia 17 hospitals de sang abans del nº18, però desconeixem quins eren i on eren, ni que s’apliqués la terminologia numèrica per designar els altres hospitals.

L’hospital nº18 va ser assignat a la Comissió de sanitat del PSUC per instal·lar-hi un Servei de Transfusions, amb l’encàrrec especial que pogués fer arribar sang per transfondre als ferits del Pirineu, on els metges Serafina Palma Delgado i Wenceslau Dutrem reclamaven que se’ls hi enviés sang perquè, quan ells enviaven els ferits a centres sanitaris de Barcelona on podrien ser transfosos, arribaven amb graus extrems d’anèmia o ja morts per hipovolèmia.

Frederic Duran i Jordà, un metge de laboratori que ocupava el càrrec de cap del laboratori de l’Institut Frenopàtic, va ser l’encarregat de muntar el servei de Transfusions (Fig.2).

No havia posat mai cap transfusió, però era un home intel·ligent, treballador i començà un procés de recerca de com conservar la sang, de qui obtenir-ne, com traslladar-la i com minimitzar les reaccions per incompatibilitat de grup sanguini atribuïdes a grups encara no identificats. L’any 1936 només es coneixia el grup ABO.

Duran descarta l’ús de sang de cadàver, que havia proposat un cirurgià rus, Sergei Yudin (Fig.3) i per obtenir sang col·labora amb la formació d’una “Agrupació de donadors de sang” que presidí el sr. Emili Salazar Ventura, que va ser afusellat pels franquistes quan van entrar a Barcelona.

Duran organitza un Servei de Transfusions on conserva la sang en nevera amb citrat sòdic i l’envia al front en un camió refrigerat (Fig.4). Per minimitzar les reaccions immunològiques, barreja la sang extreta a sis donants consecutius, diluint els antigens potencialment nocius.

A tots els donants se’ls hi determinava la reacció de Wassermann per assegurar que no es transmetés la sífilis amb la sang transfosa.

En acabar la Guerra, Duran i Jordà marxa a l’exili a Anglaterra. El Servei de Transfusions de l’Hospital nº18 és destruït i el nom de Duran i Jordà s’esborra de la història de la transfusió sanguínia de Catalunya.

La figura de Duran i Jordà és recuperada en primer lloc per Grífols i Espés i pel Col·legi de Metges de Barcelona, que ha dedicat l’any 2025 a aquest personatge (Fig.5).

L’hospital nº18 ara té un altre destí, però l’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès a col·locar un faristol, davant l’entrada, on s’explica la història de l’edifici. El nom de Duran i Jordà també el porta el Banc de Sang i teixits de Barcelona.

Referències

Carles Hervás, Manuel Cahisa. Notes històriques sobre l’hospital de sang número 18 (Barcelona 1936 – 1939). Gimbernat, 1997; 27: 173 – 184.