Fa unes setmanes en aquest blog he començat a comentar llibres que m’han agradat i que recomano. He parlat de libres clàssics, com “Cazadores de microbios” i “El siglo de los cirujanos”, i en tenia algun més a la espera.
He interromput el comentari de libres llegits fa molts anys, que m’havien impactat, per comentar un llibre recent, el llibre on l’Oriol Mitjà escriu sobre les seves experiències durant els mesos en que vam patir la pandèmia de COVID-19.
El llibre de l’Oriol em va venir a les mans sense buscar-lo. Fa uns dies vaig entrar en una llibreria Re-Read, que pertany a una cadena de llibreries de segona mà, escampada per tota la ciutat, i veig el llibre “A cor obert” en l’expositor dels llibres acabats d’entrar a la llibreria (Fig.1).

No vaig resistir la temptació de comprar-lo i el vaig començar a llegir quan vaig arribar a casa. Estic content de les dues decisions, comprar-lo i llegir-lo, ja que m’he assabentat d’algunes interioritats de les conductes seguides pels nostres polítics, tant autonòmics, com estatals, durant l’època de la COVID.
El llibre conté la visió d’un epidemiòleg, entès en malalties infeccioses, que cau en mig d’una estructura política complexa i sovint incomprensible, com la que hi ha en el nostre país.
Les opinions de Mitjà, expressades en petit comitè en reunions amb polítics o a mitjans de comunicació, no només no van ser prou convincents per influir en les decisions dels polítics sinó que van crear un clima tens i incòmode en el mon de la política sanitària (Fig.2).

Les explicacions de Mitjà en el seu llibre son prou clares per fer-nos pensar que deu tenir raó, que es van cometre errors durant la lluita contra la pandèmia. També ens suggereix que en les decisions dels polítics influeixen molts factors que no sempre son tècnics, sinó ideològics o encara pitjor, son partidistes.
La lectura del llibre no posa content amb el que va passar, només és per estar informat.
No m’hauria agradat estar a la pell de l’Oriol Mitjà durant el temps de la pandèmia i tampoc m’hauria agradat estar en la pell del seu cap, el Bonaventura Clotet (Fig.3). Van fer el que van poder, i no en van quedar satisfets.

Recomano llegir el llibre de l’Oriol Mitjà, que és un llibre honest, clarificador i ben escrit, que ens permet conèixer molt millor el personatge, admirar-lo i plànyer-lo.
El llibre s’acompanya d’un pròleg de la Júlia Otero, molt intel·ligent.