A l’Edat Mitjana es donava, a Catalunya, la denominació d’Estudi General (en llatí Studium Generale) a les institucions d’ensenyament superior on es formava als alumnes en dret, teologia, medicina i altres disciplines. No tots els Estudis Generals tenien de tot. Així a Catalunya només Lleida i Barcelona van tenir escola de medicina, mentre que en altres ciutats els Estudis Generals ensenyaven només Lleis (dret), Arts (llatí) i Teologia.
L’Estudi General més antic va ser el de Lleida, fundat el 1297. Tenia escola de medicina fundada per Jaume d’Agramunt. El segon amb escola de medicina fou el de Perpinyà fundat el 1349, i el de Barcelona fou fundat el 1450 pel rei Alfons el Magnànim, a petició dels consellers (ara regidors) de l’Ajuntament de Barcelona, que pretenien que hi hagués Estudi General a la ciutat.
Altres ciutats catalanes amb Estudi General sense medicina foren Girona, Vic, Solsona i Tortosa.
L’Estudi General de Barcelona estava situat al cap de dalt de les Rambles, separant la Rambla de l’espai que avui seria la Plaça de Catalunya (Fig.1).
El nom de Rambla dels Estudis, que rep el primer tram de la Rambla, recorda l’existència de l’Estudi General en aquella zona (Fig.2).
A l’Estudi General de Barcelona es donaven classes d’Anatomia, de Prima i de Vespres on s’ensenyava a reconèixer i a tractar-les, Simples, que vindria a correspondre a Farmacologia, i Àlgebra, que correspon a la Traumatologia.
El professor més antic, i alhora més destacat, és Francesc Micó (Vic, 1528 – Barcelona, 1592). Havia estudiat medicina a la universitat de Salamanca, que llavors era una universitat de prestigi. Ell era un hàbil anatomista i també un coneixedor de plantes. Va tenir molt prestigi com a botànic. Va herboritzar per la plana de Vic i Montserrat.
Joan Francesc Rosell (Barcelona, ? – 1641) obté el títol de batxiller en Arts i Filosofia a l’Estudi General de Barcelona el 1575 i, l’any següent, és llicenciat i doctor. Entra de metge a l’Hospital de la Santa Creu i és nomenat catedràtic de l’Estudi General de Barcelona en la matèria de Simples el 1586.
Compagina la seva dedicació a la Medicina amb l’activitat política, li provoca alguns problemes, com la seva destitució de la càtedra per una insuficient dedicació a l’ensenyament. A finals del 1576, temporalment, aparten Joan Francesc Rossell de la càtedra en haver impartit només dos o tres classes durant tot un curs.
Rossell és elegit conseller de l’Ajuntament de Barcelona en quatre ocasions (1599, 1609, 1623 i 1638), conseller en cap, dues (1623 i 1638) i, també, esdevé protometge del Principat el 1603.
Rossell reuneix una biblioteca particular que compta amb uns 360 volums, entre llibres i manuscrits, i que es considera una de les més ben dotades entre les que tenen els metges del seu temps.
Un dels fets més notables de la vida de Joan Francesc Rossell és el seu paper d’ambaixador de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del seu fill Pere Joan, a la Cort de Madrid, esdeveniment que es narra a 42 cartes autògrafes que encara avui es conserven. Rossell és enviat a negociar amb Felip III el dret de la Generalitat de Catalunya d’encunyar moneda de plata. Les negociacions són dures i s’allarguen en el temps, però Rossell aconsegueix que se li acceptin algunes de les seves peticions.
Jacint Andreu (c. 1630 – ?). Fou catedràtic de Prima durant més de 24 anys, per això va tenir molt prestigi a Barcelona. Un cop jubilat com a catedràtic, escriu un llibre titulat Practica Cathalanorum, que és un compendi de medicina pràctica basat en la seva experiència personal.
Joan d’Alós (1617 – 1695). Fou el personatge més conegut de la medicina del segle XVII. Fou Catedràtic d’Anatomia, desprès de Mètode i finalment d’Aforismes hipocràtics. En ser nomenat protometge, es converteix en la màxima autoritat sanitària de Catalunya. És defensor de William Harvey, en creure fermament en la circulació de la sang, com mostra en el seu llibre De corde hominis disquisitio.
Jaume Solà (1634 – 1714). Condeixeble de Joan d’Alós en l’Estudi General de Barcelona. Va ser catedràtic d’Aforismes durant 25 anys.
Referències
Miquel Bruguera. Els professors de l’Estudi General d’Arts i Medicina de Barcelona. Butlletí del CoMB.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 
És el 1r cop que escric i se n’ha anat el missatge, amic Miquel.
“classes de Prima i de Vespres” ? A què fa referència? Sembla més aviat un horari que una matèria.
Gràcies, bon dia, i endavant.
Romà Massot
M'agradaM'agrada
Efectivament era un horari. Prima era una classe que es donava a primera hora del matí i Vespres, com el seu nom indica, a final de la tarda. La materia era la mateixa. Prima estava mes valorada que Vespres, de manera que sovint quan es jubilava o moria el catedràtic de Prima era substituit pel de Vespres.
M'agradaM'agrada