El Dr. Bartomeu Robert va ser un metge clínic, un catedràtic de medicina i un polític. En tots els papers que va a haver de jugar, va triomfar. Era un home tocat per un esperit màgic que el feia sobresortir per damunt dels altres (Fig.1). En aquesta entrada del blog parlaré només del Bartomeu Robert catedràtic.

El Dr. Robert va guanyar la càtedra de Patologia Interna o Patologia Mèdica en una oposició el 1875. Tenia 33 anys. Anava a donar classe a la Facultat de Medicina, que estava a l’edifici que havia estat el Reial Col·legi de Cirurgia, fet construir per Josep Virgili per formar cirurgians per l’exèrcit (Fig.2).

Era, i és encara, un edifici petit que per les activitats docents disposava només de dues aules i d’un saló anatòmic. El nombre d’estudiants era tan gran que mai disposaven de prou lloc per assistir a classe, que sovint s’havia de donar al Convent dels Àngels, situat a l’altra banda del carrer del Carme.

També Robert donava classes pràctiques amb els malalts que estaven ingressats a l’Hospital de la Santa Creu, on Robert hi tenia plaça de metge, guanyada en una oposició quan encara no havia guanyat la càtedra.

El Dr. Robert era catedràtic de Patologia Mèdica que era, com és ara, una assignatura del període clínic a la segona part de la carrera.

En aquells anys de la segona meitat del segle XIX, hi havia menys assignatures que ara, perquè la Pediatria va estar unida a l’Obstetrícia fins l’any 1888, la Histologia i l’Anatomia Patològica estaven unides a la Patologia General fins l’any 1887, la Dermatologia, l’Oftalmologia i l’Otorinolaringologia no van ser càtedres independents fins 1915, i estaven abans incloses dins la Patologia Quirúrgica. Les altres càtedres eren com les d’ara: Anatomia, Fisiologia, Terapèutica, Higiene i Medicina Legal, Obstetrícia i malalties de les dones. Hi havia dues càtedres de Patologia Mèdica. Una l’ocupava el Dr. Robert l’altre el Dr. Nicolau Homs, que era el revers del Dr. Robert, un home d’idees antiquades, amb poca capacitat oratòria i poc apreciat pels alumnes.

Una de les contribucions docents que va fer el Dr. Robert va ser la traducció del llibre de Virchow, Patologia cel·lular, que va traduir a l’espanyol juntament amb el professor Joan Giné Partagàs. Ni Giné ni Robert sabien alemany, que és l’idioma en que estava escrit el llibre, per això el van traduir de la versió francesa (Fig.3).

Entre els catedràtics coetanis, el Dr. Robert es va entendre sempre amb els Drs. Giné i Partagàs, amb el Dr. Jaume Pi Sunyer, pare d’August Pi Sunyer, i amb el Dr. Rodríguez Méndez. Jaume Pi Sunyer va ser l’introductor de la medicina experimental a la facultat de Medicina.

L’ensenyament a la Facultat era tan mediocre com ha estat gairebé sempre. Era memorístic, i amb poques pràctiques. Per aquesta raó un nucli d’estudiants motivats va crear El laboratorio, que va ser el germen de la creació de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, per poder fer experiments.

Probablement la major limitació de la Facultat de Medicina de Barcelona fou la falta de pressupost per emprendre millores. Aquesta fou la raó per la que Ramón y Cajal renuncià a la seva càtedra a Barcelona, per provar sort a Madrid. També tingué dificultats el catedràtic de cirurgia inicial, el Dr. Enrique Diego-Madrazo, que va renunciar i va deixar la Universitat.

Els estudiants eren majoritàriament catalans, tot i que hi havia estudiants nascuts a països llatinoamericans fills de catalans emigrats per fer negocis, com es veu en les orles de les promocions del segle XIX.

Només hi hagué tres noies que estudiessin la carrera el segle XIX, Dolors Aleu, Helena Maseras i Martina Castells. Després d’aquestes tres, es va prohibir a les noies l’accés a la universitat, però es va tornar a autoritzar ja entrat el segle XX.

Referències

Miquel Bruguera i Cortada. El Doctor Robert i la Facultat de Medicina del seu temps. A: J. L. Martí i Vilalta (ed.), El Doctor Robert, Barcelona, Fundació Uriach, 39-44.