Thomas Lewis va ser un cardiòleg molt influent. Crea Heart, la primera revista on es discuteixen els trastorns del sistema cardiovascular, de la que en serà el primer editor.
Publica dos textos claus: “Malalties del cor“, i “Electrocardiografia, trastorns clínics del batec cardíac”, que havien estat precedits per “Mecanisme i registre gràfic del batec cardíac” (1925).
Quan els nazis obtenen el poder a Alemanya el 1933, Lewis inicia una campanya a Gran Bretanya per buscar lloc on puguin viure i treballar els jueus refugiats, científics provinents d’Alemanya.
Durant la Primera Guerra Mundial treballa al Military Heart Hospital de Hampstead. El 1918, publica “El cor del soldat i la síndrome de l’esforç”.
Després de la guerra, investiga sobre arítmies i publica sobre aquest tema especialment. Publica uns llibres que es faran clàssics, com “Dolor” (1942) i “Malalties del cor” (1932).
Paradoxalment per un cardiòleg, és un fumador de 70 cigarretes al dia, que li van causar un infart de miocardi als 45 anys. Deixa de fumar i sobreviu fins els 63 anys, malgrat haver fet algues crisis coronàries. Per raons no conegudes, no va acceptar el seu nomenament com a professor regi de cardiologia a Cambridge, quan li van oferir el 1932.
El departament de cardiologia que dirigia Thomas Lewis va ser durant molts anys un focus d’atracció de joves cardiòlegs britànics i de becaris de tots els paisos del mon, molt especialment nord-americans, dels que en passaren per Londres diverses desenes.
La majoria d’aquests visitants anaven a l’Hospital Universitari de Londres a aprendre a fer recerca en cardiologia. Lewis tenia en el seu laboratori, on s’estudiaven arítmies, circulació perifèrica i el dolor, un assistent personal, John Honour, que va ingressar als 16 anys i va deixar el laboratori a la mort de Lewis, 30 anys més tard. Llavors va a fer una estada a Sudàfrica i el Canadà. Quan a un antic col·laborador de Lewis, Sir George Pickering, el fan Regius Professor de Medicina a Oxford, Honour va anar-hi a fer d’assistent personal de Pickering.
Honour va publicar un gran nombre d’articles amb els seus caps.
Referències
DM Krikler. Thomas Lewis, a father of modern cardiology. Heart, 1997; 77: 102-193.
Blog de Miquel Bruguera sobre curiositats de la història de la medicina 