Haruko Obokata és una japonesa nascuda el 1982 (Fig.1), que va fer una carrera molt exitosa com a biòloga, però breu perquè va cometre un frau científic de tal magnitud que la va invalidar per la resta de la seva vida. Va publicar en una revista que és el súmmum pels científics, Nature, un article on afirmava haver descobert un sistema molt senzill d’aconseguir cèl·lules mare, que son cèl·lules amb la capacitat potencial de convertir-se en altres tipus de cèl·lules.

Obokata havia estudiat a la Universitat Waseda, on s’havia graduat en Química aplicada el 2008. A continuació va fer una estada al Laboratori de Charles Vacanti de l’Escola de Medicina de Harvard (Fig.2). Fa la seva tesi doctoral en enginyeria el 2011 a la facultat d’Enginyeria de la Universitat Waseda. El 2011, ingressa com a investigadora invitada al Centre Riken pel desenvolupament de la Biologia, i el 2013, és cap del Laboratori de Regeneració cel·lular.

A partir d’aquesta data, la carrera d’Obokata entra en problemes. Li demanen que corregeixi fragments de la seva tesi doctoral per la sospita d’haver-hi plagis de documents de la pàgina web del National Institute of Health estatunidenc.

A l’octubre de 2014, una comissió de la Universitat Waseda li dona un any perquè revisi la tesi o li retiraran el doctorat. El 2015, la Universitat li retira el doctorat perquè no ha fet les correccions que li demanaven.

En aquest mateix temps, Obokata és acusada d’haver proposat un mètode de transformació en cèl·lules mare de cèl·lules de diferents teixits corporals, introduint-les en un bany d’àcid cítric. Aquests estudis converteixen la jove científica japonesa en una estrella i una heroïna nacional que va dirigir molts diners cap a la recerca sobre cèl·lules mare (Fig.3).

Aviat apareixen crítics a la metodologia utilitzada per la doctora. Riken obre una investigació pròpia, la qual conclou que la Dra. Obokata s’ha comportat de manera inadequada en la seva investigació, i l’acusen d’haver manipulat les imatges incloses en l’article del Nature.

Obokata, en la seva defensa, considera que no han sigut més que errors i que no hi havia falta d’ètica o integritat, i promet retractar-se de les afirmacions del seu article (Fig.4).

He simplificat la controvèrsia entre els acusadors i l’acusada, perquè Obokata no ha pogut superar la crisi, i el seu mentor, cap del laboratori i coautor de l’article de Nature, Yoshiki Sasai, es va suïcidar durant el procés, donant implícitament la raó a l’acusació. Obokata dimiteix del seu lloc al Centre Riken el desembre de 2014.

En un llibre publicat el 2016, basat en una entrevista amb Obokata, aquesta acusa a un col·laborador d’haver-li subministrat informació i dades errònies. Alguns dels col·laboradors de l’article, considerat fraudulent, estarien disposats a retractar-se, però altres no ho accepten.

Referències

R. Camacho, José V. Calderón. Generación de células madre por estrés ácido. Un gran descubrimiento o un gran engaño y un problema ético. REB, 2014: 33 (1); 1 – 3.

JA Díaz Reyes. Escrito está. Rev. Colomb. Cir. Plast. Reconst., 2016 Vol.22