Guido Fanconi fou un pediatra suís (Fig.1), catedràtic de pediatria de la Universitat de Zuric, on va exercir un mestratge en pediatria en un gran nombre de metges europeus i va desenvolupar una recerca científica molt potent des de la direcció del servei de pediatria de l’hospital infantil universitari.

Natural de la zona italiano-parlant de Suïssa, de gran va aprendre francès i alemany, el que li va facilitar més endavant l’aprenentatge d’altres llengües. Fa la carrera de medicina a les universitats de Lausana i Berna, on es gradua el 1919, més gran del que s’acostuma a acabar la carrera de medicina, degut a la interferència de la Primera Guerra Mundial.

Es forma com especialista amb el famós pediatra Emil Feer (Fig.2), a qui substituirà quan es jubili de la direcció de l’Hospital Infantil de Zuric l’any 1929.

És un gran observador, la qual cosa li permet fer nombroses descripcions clíniques de noves síndromes, alguna de les quals porta el seu nom. Fa tota la seva carrera com a director de l’Hospital Infantil de Zuric, en el que va crear unitats de les diferents sub-especialitats, dirigides pels pediatres suïssos més competents.

La seva capacitat docent va ser notable, facilitada per la seva capacitat poliglota, condició que li va facilitar la seva participació en congressos de les distintes societats nacionals de pediatria (Fig.3).

Escriu el primer tractat de pediatria que apareix a Europa després de la Segona Guerra Mundial (Fig.4), que va ser traduït a totes les llengües europees. El llibre ha tingut nou edicions, la primera el 1950 i la darrera el 1972.

Funda la revista Acta Pediatrica Helvetica, el 1945, que es va integrar el 1988 a la revista European Journal of Pediatrics.

Va caracteritzar les següents malalties que no havien estat descrites abans: anèmia de Fanconi, síndrome de Toni – Debré – Fanconi o insuficiència global del túbul proximal renal que es manifesta per una diabetis associada a una acidosi tubular proximal deguda a una pèrdua de bicarbonat, l’artritis reumatoide juvenil d’inici sistèmic, la fibrosi quística consistent en l’associació de fibrosi pancreàtica i bronquièctasi, i la toxicitat per calomel.

Referències

JL Fresquet. Guido Fanconi (1892 – 1979). Historiadelamedicina.