Aquest és un tema força confós pel mal ús que sovint es fa d’alguns epònims, com en aquest cas on es confonen la síndrome i la malaltia de Cruveilhier – Baumgarten. Es fa servir el mateix epònim per la síndrome i per la malaltia.

Segurament aquesta confusió ja existia quan es va començar a utilitzar aquest epònim, fins que algú va proposar que abans de l’epònim es precisés si es tractava de la síndrome o de la malaltia. Actualment la síndrome de Cruveilhier – Baumgarten correspon a malalts cirròtics amb repermeabilització de la vena umbilical, deguda a la hipertensió portal que produeix la cirrosi (Fig.1). L’examen físic de l’abdomen mostra una circulació periumbilical de formacions venoses dilatades, que es descriu com a cap de medusa.

A la malaltia de Cruveilhier – Baumgarten no hi ha cirrosi, sinó una hipoplàsia del sistema venós portal intrahepàtic, que també genera hipertensió portal per un altre mecanisme que en els malalts cirròtics. Les proves hepàtiques son normals o mínimament alterades en la malaltia.

Tant en la síndrome com en la malaltia, la circulació de la sang per la vena umbilical connectaria el sistema venós portal amb la circulació sistèmica.

En aquesta entrada només parlarem de la malaltia, no de la síndrome. La primera observació de la malaltia fou feta el 1833 per un metge francès, M. Pégot, que va publicar el cas d’un malalt amb un “Caput medusae” periumbilical. Aquest mateix malalt va ser reexaminat i publicat per Cruveilhier en el seu llibre d’Anatomia l’any 1852. Finalment Baumgarten en va descriure un cas diferent el 1907.

Jean-Baptiste Cruveilhier (1791-1874) era fill d’un cirurgià militar, que volia ser capellà, però va ser obligat pel seu pare a estudiar medicina a París sota la tutela de Dupuytren, amic del seu parell (Fig.2).

Es va graduar el 1816. El 1823, va ser nomenat professor agregat de Cirurgia; el 1825, professor d’Anatomia Descriptiva a París, i el 1936, professor d’Anatomia Patològica (Fig.3). Va presidir l’Acadèmia de Medicina francesa. Va escriure diversos llibres, entre els quals el més conegut és Anatomie pathologique du corps humain, que conté unes excel·lents il·lustracions.

Va descriure un pacient amb antecedent de ferida de bala a l’abdomen que va desenvolupar una permeabilitat de la vena umbilical sobre la qual s’auscultava un murmuri.

El seu company a l’epònim, Paul Clemens von Baumgarten (1848-1928), era fill de metge i havia nascut a Dresden. Va fer els seus estudis de medicina a Leipzig i Königsberg, i es va graduar el 1873. Va ser primer anatomista a l’Institut Anatòmic de Leipzig i, des del 1877, professor d’anatomia patològica de la Universitat de Königsberg (Fig.4). El 1889, es va traslladar a Tübingen, on va romandre fins a la seva jubilació, assumint a més de la càtedra d’Anatomia Patològica la docència en Bacteriologia. Aquesta darrera va ser la seva ocupació preferent. Va descriure el bacil tuberculós el mateix any (1882) que Koch, i independentment va publicar nombrosos tractats sobre malalties infeccioses

Malauradament no he trobat informació de qui va designar per primera vegada aquesta malaltia amb l’epònim de Cruveilhier-Baumgarten.