Felix Plaut (1877 – 1940) va ser un home de laboratori que va treballar durant la primera meitat del segle XX amb el professor Emil Kraepelin (1856 – 1926), un psiquiatra de prestigi internacional, com expert en neurosífilis.

Era jueu i va haver de fugir d’Alemanya quan els nazis arribaren al poder (Fig.1). S’instal·la a Anglaterra, on es suïcida el 1940, per no trobar una integració professional satisfactòria.

Plaut era d’una família benestant de banquers jueus. Neix a Kassel i fa els estudis primaris i secundaris a la seva ciutat natal. A continuació estudia la carrera de medicina en diverses universitats, com era costum de fer-ho a Alemanya. Va estar a les universitats de Ginebra, Berlin i Munic. Es gradua en aquesta ultima universitat l’any 1902, i fa el doctorat a Munic amb la tesi “La urèmia sèptica criptogenètica”.

Treballa inicialment en una clínica depenent de l’Hospital Universitari Charité, i col·labora amb von Wassermann (Fig.2), amb qui comença a estudiar el líquid cefaloraquidi (LCR) dels malalts sifilítics.

Fa una estada breu a l’Escola de Medicina Tropical de Liverpool abans de tornar a Munic. El 1904, ingressa com assistent voluntari a la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Munic on farà d’assistent del Dr. Emil Kraepelin (Fig.3). Descobreix que la reacció de Wassermann, que és positiva en el sèrum dels malalts sifilítics, també ho és en el LCR dels malalts amb paràlisi general progressiva.

Plaut dirigeix el laboratori de diagnòstic serològic de la Clínica Psiquiàtrica que es converteix en un centre prestigiós on es formen metges de molts diferents indrets.

El 1915, és nomenat professor associat de la Universitat de Munic, convertint-se en col·laborador molt pròxim de Kraepelin (Fig.4). A la Clínica Psiquiàtrica que dirigeix, Kraepelin ha format un equip molt sòlid que, a més de Plaut, inclou Alzheimer, Rüdin i Isserlin.

La sífilis neurològica és un dels temes d’estudi més importants del departament de Kraepelin. A la mort d’aquest, l’any 1926, Plaut comparteix la direcció de la Clínica Psiquiàtrica amb Spielmeyer, fins que el 1931 el director és Ernst Rüdin, que tenia una orientació pròxima al nazisme.

El mes d’agost de 1934, Plaut comença a demanar a la Fundació Rockefeller que li busquin feina a l’estranger, però encara seguirà diversos anys a Munic fins que és expulsat del nou càrrec acadèmic pel fet de ser jueu. Plaut tenia en aquest moment 58 anys. Marxa a Anglaterra, on només troba feina a l’Horton Hospital, al comtat de Surrey. L’any següent perd aquesta feina ja que, degut a l’ocupació de França pels nazis, el govern anglès prohibeix que els estrangers treballin en hospitals britànics. Aquesta decisió l’obliga a deixar Europa, però la depressió que porta al damunt des de fa anys ha empitjorat en ser les circumstàncies més adverses, i el porten a prendre una sobredosi de somnífers.

Les contribucions de Plaut al coneixement de la neurosífilis son considerables. El lector interessat en aquest tema pot trobar una informació molt valuosa en l’article que ha publicat recentment el Dr. Miquel Marco Igual a la revista Neurosciences and History, en el que m’he basat per redactar aquesta entrada del blog. Agraeixo al Dr. Miquel Marco, excel·lent investigador de medicina (Neurologia), la seva generositat.

Referència

M. Marco Igual. El neuroserólogo Felix Plaut (1877-1940) y la parálisis general progresiva en el Múnich de Kraepelin. Neurosciences and History, 2024; 12 (4): 224 – 239.