Els recomano aquest llibre, “El reconstructor de cares” escrit per la historiadora mèdica Lindsey Fitzharris, que ja havia publicat el llibre sobre Lister l’any 2023 amb el títol de “De matasanos a cirujanos” (editorial Capitán Swing).

El reconstructor de cares és Harold Gillies, un metge neozelandès que havia estudiat medicina a Cambridge, al Gonville and Caius College, i graduat l’any 1906 (veure aquesta entrada del blog de 24/6/21).

A l’inici de la Primera Guerra Mundial, s’allista a l’exèrcit anglès i és assignat a un centre vora de Boulogne, on es dedica a operar. En veure el gran nombre de soldats amb la cara desfigurada per ferides de metralla, fa una escapada a Paris per veure com operava Hippolyte Morestin, que era el millor cirurgià plàstic del moment (veure aquesta entrada de 17/1/22 del blog).

Gillies s’entusiasma amb aquesta activitat i quan torna a Anglaterra convenç el cap de cirurgia de l’exèrcit que li deixi una sala de l’Hospital Militar de Cambridge per operar casos de mutilació facial i mandibular. Allà va tractar uns 2.000 casos després de la Batalla del Somme.

Es crea, més tard, un nou hospital dedicat a reparacions facials, el Queen hospital, on Gillies i els seus col·laboradors fan més de 11.000 operacions en 5.000 militars.

El llibre de Lindsey Fitzharris tracta de Gillies durant la Primera Guerra Mundial. És espectacular, genera en el lector la mateixa admiració per Gillies, que la que tenien els malalts operats per ell.

Gillies inventava cada operació (Fig.3). No podia repetir un model d’operació, perquè no hi havia dos malalts iguals.

A més d’un cirurgià genial, Gillies era un home dedicat i resistent, perquè feia jornades interminables. També era un home afectuós, preocupat per l’impacte que les deformacions facials causaven en les víctimes de la metralla (Fig.4).

A més de bon company era un bon jugador de golf.

Acabada la guerra, Gillies va seguir treballant a l’hospital i va obrir una consulta privada on va operar moltes celebritats. També va acceptar encàrrecs especials com el d’arreglar les cares des d’oficials de la marina danesa que havien patit cremades greus en un accident l’any 1926.

El llibre està circumscrit a la seva acció en la Primera Guerra Mundial. Va tenir també un paper important en la segona guerra mundial, operant cares cremades (Fig.5).

Referències

Ricardo Salazar López. Rasgos de sir Harold Gillies. Rev. Colomb. Cir. Plast. Reconst., 2016; 20 (2): 79-84.

Charles Horton. A golfer who changed the world, Ann Plast. Surg., 1995; 35: 119 – 123.