La història del descobriment del paper patogen de l’Helicobacter pylori és extraordinària i demostra que un bon científic ha de ser observador, meticulós, rigorós, imaginatiu, però sobre tot ha de ser tenaç i resilient. Aquestes qualitats les tenien en un grau màxim els guanyadors del premi Nobel de 2005, Robin Warren i Barry Marshall (Fig.1).

El descobriment que va merèixer el premi Nobel va ser el d’un germen, l’H. Pylori, responsable de la major part de casos de gastritis aguda i crònica, d’úlcera gàstrica, i de càncer d’estómac. La tenacitat i la resiliència dels dos investigadors va permetre que aportessin elements de convicció perquè el mon acadèmic acceptes l’existència d’aquest nou agent carcinogenètic.

La vinculació de Warren i Marshall amb l’H. Pylori comença l’any 1979, quan Warren va identificar bacteris en la mucosa gàstrica (Fig.2). L’any 1981, Marshall, que era un resident de medicina Interna de l’hospital de Perth a Austràlia, s’associa amb Warren, que era el patòleg de l’hospital, per estudiar els portadors del bacteri (Fig.3).

Preparen una comunicació sobre les seves troballes que no és acceptada al Congrés Australià de Gastroenterologia de 1988, però sí que és acceptada per ser publicada com a carta a The Lancet aquell mateix any, amb el títol “Bactèria corbada en gastritis i malalties associades”, després de ser rebutjada com article original. El Comitè científic del Congrés de Gastroenterologia australià la va puntuar com una de les pitjors comunicacions rebudes.

Warren i Marshall es proposen cultivar els germens presents en la biòpsia gàstrica de 100 malalts de l’hospital de Perth, però es troben que en els 30 primers cultius no creixia cap germen. Superen el desànim quan el cultiu del cas 31, que havia estat en cultiu 3 dies, i no 2 com els anteriors 30, va sortir positiu. Van repetir els cultius dels 30 primers, deixant-los tres dies en lloc de dos, i tots van sortir positius, suggerint que el H. Pylori és un germen de creixement lent.

Un altre obstacle en la clarificació de la naturalesa del germen va ser que no trobaven cap animal en el que reproduir la infecció dels humans. Davant d’aquesta dificultat, Marshall decidí ser ell mateix “l’animal” de laboratori i es va prendre un volum important de cultiu del germen, que li va provocar un episodi de gastritis aguda, comprovat per endoscòpia, molt dolorós, que afortunadament es va resoldre en pocs dies. La mostra de biòpsia de la mucosa gàstrica de Barry Marshall contenia H. Pylori.

La tenacitat de Warren i Marshall ha permès que ara tinguem la manera de tractar aquesta infecció i que en els desenvolupats on es fan endoscòpies digestives i els malalts tenen facilitat per anar al metge, hagin gairebé desaparegut les ulceres gàstriques i hagi disminuït molt la incidència de càncer gàstric.

Avui dia tothom coneix què fa l’H. Pylori i tots els metges tracten els seus malalts infectats amb antibiòtics. A Warren i Marshall es deu que no pensem que l’úlcera pèptica sigui una malaltia psicosomàtica, sinó que han demostrat que és una malaltia infecciosa. Té una gran importància perquè evitem que molta gent mori d’una malaltia que té tractament. Van superar la incredulitat de la comunitat científica sobre l’existència de microbis en un medi àcid, com és l’estómac, i van haver d’acceptar la demostració que l’agent que havien descobert es comporta com un germen: es pot cultivar i es pot transmetre a l’home, i es pot eliminar amb antibiòtics. Només homes de resiliència i tenacitat podien superar tants obstacles.

Referències

Parsonnet J,. Clinician-discoverers–Marshall, Warren, and H. pylori. N Eng J Med., 2005; 223: 2421 -2423.

Stephen Pincock. Nobel Prize winners: Robin Warren and Barry Marshall. The Lancet, 2005; 366: 1429.