Andrés Martínez Vargas va ser el primer catedràtic de pediatria de la universitat de Barcelona, i tingué una dedicació extraordinària a la creació d’especialistes en pediatria i a educar en puericultura a les dones embarassades i puèrperes. Tenia una excel·lent formació en pediatria i tenia un coneixement d’idiomes que li va permetre relacionar-se amb pediatres de tot el mon.

Era un aragonès, natural de Barbastre, que mai va entendre els sentiments catalanistes d’una part important dels metges catalans i de la població de Catalunya, per això sempre va notar que malgrat els seus esforços no va ser un mestre estimat. Va oposar-se a la celebració del Segon Congrés Universitari Català (1918) que pretenia catalanitzar la universitat de Barcelona

Feu la carrera de medicina a la universitat de Saragossa, graduant-se l’any 1881, amb premi extraordinari. Fa el doctorat a Madrid el 1883, i es desplaça a Nova York on s’especialitza en pediatria amb el professor Abraham Jacobi. Torna a Espanya i guanya amb 30 anys la càtedra de pediatria de Barcelona (Fig.1).

En arribar a Barcelona, descobreix que l’Hospital de la Santa Creu no disposa de llits pediàtrics i no pot fer pràctiques amb els estudiants. Martínez Vargas es nega a fer docència sense llits, per això esclata un escàndol notable, que potser va accelerar la construcció del Clínic i de la nova facultat de Medicina.

El 1894, és elegit membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i, el 1918, és elegit degà de la facultat de Medicina de Barcelona (Fig.2).

Dona cursos de maternologia i puericultura per reduir les taxes de mortalitat infantil, tradueix textos de pediatria del francès i l’alemany, i crea la revista ”La Medicina de los Niños”. El 1915, publica el seu Tractat de Pediatria, que va tenir molt èxit (Fig.3).