Jane Austen és segurament la novel·lista anglesa més llegida (Fig.1). Té un estil planer i simpàtic, i explica amb gràcia i ironia històries de l’Anglaterra de temps de la Regència, en ple segle XIX, en el que el màxim problema de les noies era casar-se encertadament, amb un bon home, que tingués diners i la tractés bé.

Jane escrigué sis llibres, dels quals els més llegits son “Sentit i sensibilitat”, “Orgull i prejudici” i “Emma”. Segurament és l’autora anglesa més llegida. No és una autora de literatura femenina, sinó que té lectors dels dos gèneres i de totes les edats. Mor als 41 anys, sense haver-se casat, havent viscut sempre a casa seva amb les seves germanes.

La malaltia causant de la seva mort ha despertat menys curiositat que la d’altres escriptors, però darrerament Lindsay Ashford, una escriptora de novel·les de lladres i policies, ha suggerit que Jane Austen havia mort enverinada per una intoxicació amb sals d’arsènic (Fig.2).

Aquesta interpretació no ha tingut gaire impacte perquè s’ha basat només en la troballa de tres ulleres distintes, que pertanyien a Jane Austen, de graduació diferent, el que ha fet pensar que tenia cataractes que havien crescut en poc temps.

Malgrat que una de les possibles causes d’un empitjorament de les cataractes és una intoxicació crònica per arsènic, la majoria d’entesos en Jane Austen no han quedat convençuts, i es mantenen les hipòtesis més acceptades, sobre tot que tingués una malaltia d’Addison.

Aquesta era la hipòtesi del Dr. Zachary Cope, autor d’un famós llibre sobre l’abdomen agut, que havia llegit la correspondència de Jane Austen, que s’escrivia constantment amb les seves germanes, i en base als comentaris que Austen feia diàriament en la seva correspondència Cope havia arribat al diagnòstic de malaltia d’Addison, que és una malaltia que et fa estar sempre cansat.