Com si fóssim els quatre mosqueters de la novel·la de Dumas, quatre metges joves que estàvem a la Clínica Mèdica A de l’Hospital Clínic varen fundar la Unitat d’Hepatologia el 1969, que es vas convertir en el servei d’Hepatologia de l’Hospital, després de la reforma que va implantar el Dr. Miguel A. Asenjo l’any 1972.

He dedicat una entrada d’aquest blog als Drs. Rodés i Terés (veure aquesta entrada del blog de 21/5/24 i aquesta de 3/5/24), els dos més grans del grup, i em quedava per parlar del Josep Mª Bordas, company meu de curs, company d’internat al Clínic, company de campament a Castillejos, en el que vàrem estar un total de 8 mesos en la mateixa tenda de campanya fent el servei militar, i company d’estada a l’Hôpital Saint-Antoine de Paris durant un curs acadèmic al servei del professor Caroli en el transcurs del curs 1967 – 68 (Fig.1).

La nostra amistat, forjada quan érem molt joves, no s’ha modificat malgrat els 60 anys que han seguit, dels quals hem treballat plegats 45 anys.

El Dr. Josep Mª Bordas va facilitar que la Unitat d’Hepatologia que vàrem formar disposés de mètodes de diagnòstic. Ell va introduir la laparoscòpia a l’hospital i la pràctica de la punció biòpsia hepàtica.

Amb la laparoscòpia veiem la superfície del fetge, que permetia identificar en un cop d’ull si el malalt tenia cirrosi, un tumor, un fetge gras o un fetge de superfície normal.

La laparoscòpia s’ha abandonat perquè és una exploració invasiva i que ha estat substituïda per l’ecografia, que no ho és.

En Josep Mª Bordas és un tipus amb una notable habilitat manual que fa que el malalt no s’adoni de quan li punxen el fetge per fer una biòpsia hepàtica. Segurament és el metge amb la taxa més baixa d’accidents causats per una biòpsia hepàtica, perquè fa tots els exàmens amb la màxima precisió.

En Josep Mª es va reinventar quan les biòpsies hepàtiques es van començar a fer sota control ecogràfic, i les ecografies van desplaçar les laparoscòpies. Es va reinventar com endoscopista i va esdevenir un dels millors si no el millor endoscopista del país, no només fent diagnòstics visuals sinó també terapèutics, com les lligadures de varices esofàgiques, tant al Clínic com a la Clínica de Ntra. Sra. del Pilar (Fig.2).

En Josep Maria ha fet milers d’endoscòpies i milers de quilòmetres en bicicleta. La seva afició al ciclisme l’ha fet recórrer els carrers de Barcelona cada dia fent quilòmetres en bici, i quan té més temps li agrada emular els ciclistes famosos com Bahamontes o Indurain pujant cims mítics com el Tourmalet (Fig.3)

En Josep Mª és un home prim, amb tot el cabell, que sempre semblava el més jove del grup, la qual cosa ens feia una mica de ràbia, però que no ens hi podíem enfadar, perquè és un home d’una bondat absoluta i una amabilitat exquisita.

Hem estat treballant plegats 45 anys, anant a congressos junts i fent calçotades amb els membres del servei d’Hepatologia, amb els que hem sigut companys de feina i amics, gràcies a l’habilitat del Dr. Rodés per fitxar pel Servei d’Hepatologia els interns més competents, treballadors i bones persones. En Josep Mª ha sigut una peça clau en els èxits del servei d’Hepatologia del Clínic, i tots li ho reconeixem.