Els exvots son oferiments que es fan a la divinitat en agraïment per haver-se lliurat d’una lesió greu causada per un accident o una malaltia o que altres s’hagin lliurat de patir una lesió per un accident, ja sigui de tipus laboral, circulatori o per un fenomen natural, com un llamp o un foc, o s’hagin curat d’una malaltia mitjançant la oració (veure aquesta entrada del blog de 5/12/24). Aquests tipus d’exvots representen una part majoritària en totes les col·leccions de retaulons pintats. Menys nombrosos son els exvots marins, per accions bèl·liques o per agressions d’una altre naturalesa.

Els segles XVIII i XIX és quan hi ha més retaulons pintats perquè la religiositat popular al sud d’Europa és màxima, demostrant que se sol·licita l’ajuda divina en cada situació desfavorable de la vida, ja sigui una malaltia o una lesió traumàtica. Encara no havia arribat a l’Europa meridional la industrialització, present en el nord d’Europa, que al principi s’associaria amb una elevada taxa de sinistralitat, però també es produeixen a l’Europa del sud lesions de causa laboral, ja sigui en el treball agrícola, la construcció, la silvicultura i les feines domèstiques, perquè no existien encara polítiques de prevenció de riscos laboral.

En la caiguda de la bastida, representada en la figura 1, no es va produir cap lesió traumàtica al caigut, fet atribuït a l’oració de la dona esverada que contemplava l’accident.

Els accidents laborals en les feines del camp es relacionaven sobretot amb accidents de les carretes en que es transportaven productes del camp arrossegades per cavalls o mules. En l’exvot de la figura 2, de 1890, conservat en el santuari de la Verge de Montenero, a Livorno, es veu un carro que s’ha desenganxat del cavall en un camí de baixada i posa en perill l’home que està en el carro. Hem d’interpretar que Demetrio Cirinei, qui fa oferiment de l’exvot, és el que anava dalt del carro i no va prendre mal, gràcies al seu prec a la verge situada a dalt esquerra del retauló. El pintor del retauló ens mostra tot un paisatge rural, que inclou l’església del poble, amb el seu capellà i l’escolanet, i el territori que depèn del mas que es veu a baix a la dreta.

A la figura 3 es veu un exemple de mal evitat per la oració. Uns xicots estan carregant unes botes en una barca al port de Livorno, fent-les baixar per una escala. Una de les botes s’escapa de les mans que la sostenien i aixafa un dels joves mariners. A l’eficàcia del prec del jove que està a la barca i del que està a terra s’atribueix que el noi a qui li va passar el bot per damunt no prengués mal.

El més simple dels treballs agrícoles és la recollida de la fruita dels arbres fruiters. No obstant, també es pot caure d’una certa alçada i prendre mal. En el noi de la figura 4, que cau d’esquena de l’arbre on s’havia enfilat per collir fruita, no es va produir cap mal d’importància degut, potser a la pregària que va verbalitzar mentre queia, que el va protegir d’un mal important.