Cohnheim fou un patòleg, un dels principals deixebles de Rudolf Virchow. Va fer nombroses contribucions notables al coneixement de l’anatomia patològica, que van ser interrompudes per una mort prematura als 45 anys (Fig.1).

Com la majoria d’universitaris alemanys va fer la carrera de medicina canviant cada dos anys d’universitat. Va estar com alumne a les universitats de Wurzburg, Marburg, Geifswald i Berlin. El 1861, obté el doctorat per la universitat de Berlin amb una tesi sobre inflamació de les seroses, dirigida per Virchow, quan estava a l’hospital Charité (Fig.2).

L’any 1864, ha d’aturar la seva pràctica mèdica per participar com a cirurgià a la guerra d’Alemanya contra Dinamarca. A la tardor de 1864, és ajudant de Virchow a la Universitat de Berlin amb qui està fins 1868.

L’estudi més brillant d’aquella primera època com a patòleg és la demostració que el pus s’origina a partir dels leucòcits, que emigren a través dels capil·lars on hi ha una lesió inflamatòria de naturalesa infecciosa.

El 1868, és nomenat professor d’anatomia patològica de la universitat de Kiel i quatre anys més tard passa a la de Breslau. El 1878, accepta el nomenament de catedràtic a Leipzig, on hi roman fins que mor.

És el primer que estudia l’estructura de les fibres musculars estriades, les causes de l’embòlia i el mecanisme de la inflamació.

Durant dècades els estudiants alemanys d’anatomia patològica estudiaren amb “Lliçons de Patologia General,” publicat entre 1877 i 1884 (Fig.3), del que no hi va haver versió traduïda a l’espanyol.

Referències

Maulitz, R C Rudolf Virchow, Julius Cohnheim and the program of pathology. Bulletin of the history of medicine, 52, 2, 1978, p. 162–82.

José L. Fresquet. Julius Cohnheim (1839-1884). Web historiadelamedicina.org

W. Bruce Fye, Julius Friedrich Cohnheim. Clin. Cardiol. 25, 575–577 (2002