Es tracta d’una pintura d’una dona gran, amb un abdomen una mica prominent degut a la presència d’ascites, pintada per l’holandès Gerrit Dou, exhibida al Museu del Louvre a Paris (Fig.1).

Hidropesia és el terme culte per designar l’ascites, que en els anys en que va ser pintat el quadre era gairebé sempre per insuficiència cardíaca, més que no pas per cirrosi.

Qui va descriure la insuficiència cardíaca per primer cop va ser Marcello Malpighi (1628 – 1694) (Fig.2), contemporani de Gerrit Dou (veure aquesta entrada del blog de 19/6/23).

No veiem si la malalta té edemes, però és molt probable que en tingui perquè porta sabatilles, segurament més còmodes en cas d’edemes que no pas les sabates.

El pintor Gerrit Dou era de Leiden, ciutat que tenia una excel·lent escola de medicina (veure aquesta entrada del blog de 29/6/22), on Herman Boerhaave era el catedràtic i l’introductor de l’ensenyament de la medicina mitjançant malalts. Dou es va pintar a si mateix (Fig.3), en un quadre conservat en el museu Cheltenham a Anglaterra.

Gerrit Dou va ser el primer alumne de Rembrandt. Va ser un retratista molt ben considerat i també un pintor d’interior domèstics. La dona hidròpica és un dels seus quadres millor valorats.

La pintura de La dona hidròpica reuneix els personatges que estan presents en gran nombre de quadres de pintors flamencs del barroc (veure aquesta entrada de 20/8/21 i aquesta entrada de 3/5/23), el metge la malalta i la cuidadora. Sovint algú més els acompanya. El metge mira el pols i l’aspecte de l’orina. Això és gairebé tota l’exploració del malalt que els metges acostumaven a fer en aquell temps (Fig.4).