El Reial Col·legi de Cirurgia de cadis fou construït per iniciativa de Pere Virgili (Fig.1), un jove cirurgià català que va convèncer el Marquès de La Ensenada, home fort del govern del rei Ferran VI, de la necessitat d’un centre per formar cirurgians per l’Armada, en un temps en que els vaixells espanyols creuaven l’Atlàntic constantment.

El Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis s’inaugura el 1748 i va representar una revolució educativa i un instrument eficaç per la millora de la qualitat professional del metge de la marina.

A Cadis es formen només cirurgians, als qui s’oferia un ensenyament reglat, de molt més nivell que el dels cirurgians que es formaven al costat d’un cirurgià-barber.

Els metges no operadors es formaven als Estudis Generals, que son els precursors de la Universitat.

Pere Virgili neix el 1699 a Vilallonga del Camp, un poblet del Camp de Tarragona, i havia après cirurgia al costat del cirurgià de Tarragona Gabriel Riera durant 3 anys. A Villalonga del Camp hi ha un petit museu, molt ben cuidat, a una casa del poble (Fig.2).

Entra a l’exèrcit el 1724 i més tard passa a la marina, el que li permet navegar com a cirurgià de vaixells que fan la travessa de l’Atlàntic.

Virgili instal·la el Reial Col·legi de Cirurgia de Cadis a l’Hospital de Practicants, que ja existia a la mateixa ciutat (Fig.3). Està a Cadis fins que es desplaça a Barcelona per crear un col·legi similar destinat a formar cirurgians per l’exèrcit, que s’inaugurarà el 1760. Virgili serà el director del Col·legi de Barcelona que està situat en les proximitats de l’Hospital de la Santa Creu i serà més endavant utilitzat per allotjar la Facultat de Medicina.

A Cadis el nivell de professorat es podria considerar alt. Alguns eren catalans. A més de Virgili, eren els Drs. Francesc Canivell, Domingo Vidal, Josep Sabater, Fermí Nadal i Carles Ametller.

Francesc Canivell (1721 – 1797) era un cirurgià expert en urologia. Tenia coneixements d’italià i de francès, per això Virgili el va designar bibliotecari del Col·legi. Fou professor d’Osteologia i embenats, i escrigué el llibre “Tractament de les ferides per armes de guerra”

Domingo Vidal (1741 – 1805) era natural de Lleida i morí de febre groga. Va ser professor d’Aspectes Quirúrgics. Li van encarregar que fos el Bibliotecari i més tard sots-director. Escrigué el primer text de ”Cirurgia forense” i un tractat de malalties dels ulls (Fig.4).

Josep Sabaté (1745 – 1805). Nascut a Tarragona, estudia a Cadis i navega deu anys després d’acabar els estudis. Fou demostrador d’Anatomia .

Fermí Nadal (1759 – 1811). Natural de Tarragona, havia estudiat a Cadis. Participa en la batalla de Trafalgar, on ha d’assistir l’almirall Gravina, ferit al braç. No considera indicada l’amputació, i Gravina mor al cap d’unes setmanes d’una sèpsia (veure aquesta entrada del blog).

Carles Francesc Ametller (1753 – 1835) és el darrer director del Col·legi de Cadis. Format ell mateix a Cadis, fou bibliotecari abans de ser director. Tenia una llarga experiència de cirurgià de l’Armada.