La Reumatologia és segurament la més jove de les especialitats que formen la Medicina Interna. Tot i que ja es coneixien des dels temps més antics algunes malalties reumàtiques com la gota, la reumatologia com especialitat, amb el seu cos de doctrina pròpia i amb tractaments específics, no comença fins després de la Segona Guerra Mundial.

El nom de Reumatologia per descriure l’especialitat prové de la paraula reuma, que és utilitzada per primera vegada per Hipòcrates, el segle IV a.C., per designar el dolor articular, basat en que el terme reuma prové del grec rheos que vol dir “flux”, ja que es pensava que els problemes reumàtics eren deguts al flux d’humors cap a una o més articulacions.

El primer en descriure trastorns reumàtics fou un metge francès del segle XVII, Guillaume de Baillou, metge personal del rei Enric IV, per això se’l considera el pare de la Reumatologia (Fig.1).

També hi ha altres personatges de referència, com William Heberden (Fig.2), que va descriure el segle XVIII els nòduls que porten el seu nom, i també la distinció entre gota i artritis, que abans del seu temps es confonien sovint, designant amb el terme gota altres malalties reumàtiques (veure aquesta entrada del blog de 12/10/21).

Cal mencionar també Alfred B. Garrod (Fig.3), que introduí el terme “artritis reumatoide” i el mètode per mesurar l’àcid úric. Bernard Schlesinger, pediatre britànic, demostrà que el reumatisme agut en nens és degut a una infecció per l’estreptococ beta-hemolític. Finalment s’ha de mencionar Joseph Lee Hollander, el primer que utilitza la paraula “Reumatologia” i crea la primera escola per formar reumatòlegs a Filadèlfia, al Children’s Hospital (Fig. 4).

L’especialitat es constitueix quan es disposa de mètodes de diagnòstic propis i tractaments específics. A mitjans dels anys 50 del segle XX, es descobreixen el factor reumatoide, els anticossos antinuclears, la prova de l’HLAB 27 i també es disposa de noms de medicaments, com l’aspirina que sintetitza Felix Hoffmann (veure aquesta entrada del blog de 2/6/22), sals d’or per l’artritis reumatoide i especialment els corticoides, que s’utilitzen per primer cop el 1948 a la Clínica Mayo, i l’al·lopurinol el 1963 pel que Hitchings, Elion i Black van rebre el premi Nobel de Medicina el 1988.

Referències

Vane JR. Inhibition of prostaglandin synthesis as a mechanism of action for aspirin-like drugs. Nat New Biol., 1971; 231: 232 – 235.

Brune K, Hinz B. The discovery and development of antiinflammatory drugs. Arthtritis Reum. 2994; 50: 2391 – 2399.