A l’edat mitjana es comencen a construir hospitals per assistir peregrins i pobres, i per recollir infants abandonats. A l’inici eren més aviat hospicis que no pas hospitals, tal com els entenem avui, ja que l’atenció als malalts no estava entre les seves finalitats.

En el segle XIII, comencen a ingressar malalts en els hospitals. A França n’hi diuen als hospitals Hôtel-Dieu, i a la resta d’Europa els hi posen noms de sants. En general eren hospitals petits, de pocs llits. Només alguns eren grans.

A Roma l’hospital medieval era l’Ospedale Santo Spirito, fundat el 727, amb pavellons separats per homes i per dones (Fig.1). El més antic de Paris era l’Hôtel-Dieu fundat el 651. Aquests dos hospitals han durat fins ara.

A Espanya el més antic era l’hospital de Mèrida, fundat pel bisbe Masona el segle VI, del que només en queden alguns runes.

Els hospitals per leprosos es creen a partir del segle XII i es denominen llatzerets o hospitals de Sant Llàtzer, en base a la història de l’evangeli de sant Lluc que parla del pobre i malalt Llàtzer que estava a la porta de la casa del ric Epuló, que no donava a Llàtzer ni les sobres del menjar (veure aquesta entrada del 17/12/21).

També a l’època medieval comencen els hospitals psiquiàtrics. A Londres el més antic és el de Bethlem. Va ser fundat el 1247 (Fig.2) (veure aquesta entrada del 20/4/21). El segon hospital per malalts mentals és a València, l’Hospital d’Ignoscents, folls e orats, fundat el 1409 pel frare mercedari Joan Gilabert Jofré (veure aquesta entrada del 23/3/21).

Al segle XV, a Barcelona hi havia 7 hospitals petits, a vegades de la mida d’un pis, que contenien de 6 a 10 llits. Alguns eren del bisbat, altres municipals i altres fundats per una ànima caritativa i amb diners. El segle XV es van fusionar per constituir l’Hospital de la Santa Creu.

A Catalunya queden restes d’hospitals medievals distribuïts pel territori, alguns més ben conservats que altres. El de Santa Tecla a Tarragona, d’arquitectura gòtica, està força ben conservat (Fig.3).

L’Hospital de Cervelló, també conegut com Hospital d’Olesa i Hospital de Bonesvalls, és un dels hospitals medievals més ben conservats de Catalunya (Fig.4). Es tracta d’una obra de transició del romànic al gòtic, construïda a mitjans del segle XIII per la família Cervelló. L’Hospital de Cervelló forma un conjunt tancat per una muralla dins la qual es troba l’edifici de l’Hospital, la torre de l’homenatge, la capella de Santa Maria de l’Anunciació i altres coberts i edificis annexes.

És obra molt reformada als segles XVI i XVII. A partir de la dècada del 1240 a Catalunya s’aplica, a gran escala, el sistema d’arcs diafragmes i teulada a doble vessant, essent els exemples més significatius les Drassanes de Barcelona i l’Hospital de Cervelló. El cos central del conjunt és l’edifici dels malalts.