Esquirol va ser el primer deixeble de Philippe Pinel, considerat el pare de la psiquiatria francesa. A ell es deu la llei del 30 de juny de 1838 que obliga a que cada departament francès disposi d’un hospital psiquiàtric. Ell va formar la major part dels alienistes francesos del seu temps (Fig.1). Alienista és el terme que s’ha utilitzat durant molt temps per designar els especialistes que tracten els malalts mentals.

Esquirol neix el 1772 a Tolosa del Llenguadoc, fill d’un mercader de la ciutat. Estudia la carrera de metge a Montpeller i després a París, on és el primer alumne de Jean-Nicolas Corvisart (Fig.2), que acaba d’accedir a la càtedra de la Charité (veure aquesta entrada del blog de 4/2/22).

Està amb Corvisart de 1795 fins 1799, i a partir d’aquesta data amb Philippe Pinel (Fig.3), amb qui fa la tesi doctoral a l’Hôpital de la Salpêtrière. Pinel li cedeix una casa amb jardí on Esquirol hi instal·la un asil privat el 1802 per ingressar malalts alienats.

El 1805, escriu “Passions considerades com a causes, símptomes i mitjans curatius de l’alienació mental”. El 1810, succeeix Pinel com a metge en cap de la Salpêtrière.

El 1818, viatja per França per conèixer com son els diferents centres que tracten malalts mentals fora de la ciutat de París.

El coneixement de la realitat del país li permet escriure al ministre de l’interior francès, informant-lo de la seva experiència en la qualitat del dispositiu per tractar una malaltia psiquiàtrica, que és de més alta qualitat a París que a la resta de l’estat.

Esquirol es converteix en l’informador del ministre que li demana informació sobre la situació dels malalts psiquiàtrics atesos en els diferents territoris de França.

Esquirol mor el 1840 a l’edat de 68 anys.

Referències

JP Alvarez. Jean-Étienne Dominique Esquirol, aliéniste. Rev. Med. Clin Las Condes, 2012; 23 (5): 644 – 645.