Joan Bialet Massé és com es va dir en arribar a l’Argentina l’argentonià Joan Paulí Batlle Mas l’any 1873, on va emigrar a conseqüència d’un desengany, la naturalesa del qual mai va voler precisar. Dit d’aquesta manera no semblaria que hagués marxat d’Espanya per raons polítiques, com van haver de fer molts espanyols liberals que no podien viure en un sistema polític absolutista, que els perseguia per les seves idees.

El 1874, es casa amb l’argentina Zulema Laprida (Fig.1).

Bialet era un militar que havia participat en la primera guerra carlina al país basc, i no militava com a liberal, tot i que se sentia preferentment republicà.

Bialet organitza tota la seva vida a l’Argentina i trenca tot contacte amb Espanya. Fa la carrera de Medicina i, el 1877, comença la de Dret, que acabarà en dos anys. Amb el títol d’advocat i el de metge, és designat catedràtic de Medicina Legal de la Universitat de Córdoba (Argentina). El 1884, és un dels promotors d’una llei argentina que, pel primer cop al mon, determina que l’ensenyament primari, dels 6 als 14 anys, sigui públic, mixt, neutral i laic.

El 1885, publica un llibre “Lecciones de medicina legal aplicada a la legislación de la República Argentina”, per això li concedeixen el primer premi de l’Acadèmia Nacional de Medicina i el designen catedràtic de legislació Industrial i obrera de la Universitat de Córdoba.

També es gradua en Enginyeria, el que li permet dirigir entre 1886 i 1899, la construcció del dic San Roque de Córdoba, el primer de tots els embassaments d’Amèrica del Sud. Amb la seva esposa tingué nou fills (Fig.2).

Per encàrrec del president de l’Argentina, Julio Argentino Roca, Bialet elabora un informe sobre la condició laboral de la població obrera argentina, titulat “El estado de la clase obrera argentina” (Fig.3). Segueixen altres estudis que inspiren el Dret Laboral argentí.

El 1905, renuncia al rectorat que li havia ofert la Universitat de La Plata, perquè l’obliga a renunciar a la ciutadania espanyola.

Ja de gran s’interessa per les qüestions agrícoles, per aquest motiu estudia la carrera d’agrònom i es gradua l’any 1906, amb 60 anys (Fig.4). El títol li permet accedir a la càtedra de Legislació Industrial i Agrícola de la Universitat de Córdoba.

El 1903, funda el Centre Català de Rosario, que conserva escrits de Bialet en un català impecable i, el 1907, redacta una autobiografia, no editada a Espanya. Recentment s’ha publicat una biografia d’ell (Fig.5).

Mor d’un càncer de laringe i després és oblidat a l’Argentina, que és on ha construït una gran obra. A Catalunya no se l’ha oblidat perquè mai s’havia conegut, ja que tot el seu trajecte vital va tenir lloc a l’Argentina. No obstant, s’hauria de considerar com un dels catalans que ha exercit un paper de benefactor social més notable, i per aquest fet hauria de ser recordat i estimat.

Referències

Miquel Bruguera Cortada. Joan Bialet i Massé. Galeria de metges catalans.

Francesc Costa. La transformació de Joan Paulí Batlle i Mas a Joan Bialet Massé. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. Febrer 2021.