Endell Street Military Hospital va ser un hospital militar de la Primera Guerra Mundial situat al carrer Endell, del barri de Covent Garden al centre de Londres. L’hospital tenia un personal compost exclusivament per dones (Fig.1). Va estar en funcionament des de 1914 fins 1919 i depenia del Royal Army Medical Corps (RAMC). Va tancar les seves portes acabada la guerra, i va ser demolit, coincidint amb l’epidèmia de grip espanyola que va assolar el mon.

El ministeri de la guerra britànic va posar l’hospital sota la direcció de les doctores Murray i Anderson, que a l’inici de la guerra havien creat un parell de petits hospitals en sol francès. Van ser reclamades per les autoritats militars angleses perquè tornessin de França i transformessin un hospici molt ampli i abandonat situat al carrer Endell, al barri de Covent Garden de Londres, i el reconvertissin en un hospital. Recentment s’ha publicat un llibre ”No es lugar para mujeres”, escrit per Wendy Moore, i editat per Crítica (Fig.2), que explica la història d’aquest hospital i la de les dues doctores que el fundaren. L’hospital va funcionar de manera organitzada i va donar assistència a 26.000 soldats ferits, i es van fer més de 7.000 operacions. A Endell es va fer assistència però també treball acadèmic, amb publicacions que van aparèixer en revistes de molt bon impacte acadèmic.

Murray i Anderson eren dues sufragistes militants, i van utilitzar noies i dones de la seva corda, és a dir defensores del sufragi universal, per ocupar les places de metgessa, infermera i auxiliar que s’havien de cobrir a l’hospital (Fig.3).

L’hospital era de 520 llits, però en alguns moments n’hi havia més. Flora Murray era la metge clínica i Anderson la cirurgiana (Fig.4). Per la seva gestió al front de l’hospital, les hi concediren l’orde de l’imperi britànic (CBE) amb el grau de comandant. Les dues tenien una certa experiència en hospitals, ja que havien muntat un hospital per nens i nenes de famílies treballadores el 1912.

Acabada la guerra, les dues doctores van seguir sent sufragistes i van exercir la medicina primària.
Referències
Geddes, J. F. “Louisa Garrett Anderson (1873-1943), surgeon and suffragette“. Journal of Medical Biography. 2008; 16 (4): 205–214.
Geddes, Jennian F. “The Women’s Hospital Corps: Forgotten Surgeons of the First World War“. Journal of Medical Biography. 2006; 14 (2).: 109–117.