L’endometriosi és una de les malalties més freqüents de la humanitat, però al mateix temps una de les malalties menys diagnosticades. Si un es pregunta la raó d’aquesta paradoxa, se li acut una sola resposta: només la pateixen les dones. Les dones no van poder ser metges fins el darrer terç del segle XIX i els homes no van sentir-se prou motivats per investigar sobre una malaltia que ells no patien.

Jo he après sobre endometriosi a partir del que explica un article impecable que he llegit fa uns dies, escrit per metges de l’equip del Dr. Carmona de l’Hospital Clínic (Fig.1). Recomano aquest article als qui vulguin tenir un coneixement actualitzat de la malaltia (P. Carrillo Teruel et al., Endometriosis. Un largo camino. Clin.Inv. Ginec. Obstet., 2021; 48 : 1-5).

M’ha esgarrifat saber que s’estima que hi ha uns 175 milions de dones amb endometriosi al mon, dos milions a Espanya, i que hi ha un retard per fer el diagnòstic d’entre 8 i 10 anys.

L’article del Dr. Carmona i col·laboradors justifica en part la demora diagnòstica en la dificultat per interpretar el procediment diagnòstic més a l’abast, com una ecografia abdominal, però a mi em sembla que la principal causa de la demora és no pensar en el diagnòstic. No pensen en el diagnòstic els metges d’atenció primària, que son els que reben les primeres queixes de les malaltes amb dolor menstrual, dolor que no sempre és investigat, perquè la societat potser té la falsa idea que el dolor menstrual és un inconvenient al que les dones s’hi han de resignar (Fig.2).

Em pregunto si, pels metges de capçalera, la solució del dolor menstrual de les seves pacients no hauria de ser, degut a la seva gran freqüència, un objectiu fonamental de la seva feina. Se’n parla a les reunions clíniques de metges i metgesses dels CAPs del dolor menstrual? Hi ha protocols d’investigació sistemàtica de les dones que es queixen de dolor menstrual? Es revisa amb periodicitat en cada CAP si es redueix la demora diagnòstica de l’endometriosi? No haurien de tenir una alegria cada cop que un equip d’atenció primària fa el diagnòstic d’endometriosi.

Jo crec que els metges hem de demanar perdó a les dones, a totes les dones, pel retard en investigar precoçment l’endometriosi, i hauríem de felicitar en la nostre pròpia intimitat els metges que, com el Dr. Carmona, fan l’esforç suplementari (al que els hi correspon per ser metge) per aconseguir que les dones contemporànies nostres pateixin menys que les nostres predecessores, pels dolors causats per aquesta malaltia.

El Dr. Carmona proposa crear grups multidisciplinars en els CAPs per atendre les dones amb endometriosi, equips formats per ginecòlegs, psicòlegs, infermeres i fisioterapeutes. Em pregunto si ja se’n comencen a formar. La societat catalana de medicina familiar i comunitària s’ha mogut per dinamitzar aquestes propostes? Què esperen? I el departament de Salut ha mogut fitxa?

Espero que les persones que s’haurien d’ocupar d’aquest tema es moguin. Ja es mouen en alguns llocs com el Clínic (Fig.3), però hauríem de veure més activitat en altres indrets.