Forbes és recordat a Gran Bretanya per haver popularitzat l’estetoscopi entre els metges britànics (Fig.1). L’estetoscopi, inventat pel metge francès Laënnec el 1816, va ser descrit en el llibre que aquest va publicar el 1819 “De l’auscultation médiate” (veure aquesta entrada del blog de 2/7/21).

Forbes el va traduir a l’anglès el 1821, però va canviar el nom original del llibre de Laënnec pel de “A treatise on the diseases of the chest” (Tractat de les malalties del pit) (Fig.2). La traducció anglesa tingué força èxit perquè es venen els 500 exemplars editats en poques setmanes de 1823.

Tres anys més tard, Forbes publica un segon llibre, aquest escrit per ell mateix perquè té la percepció que els metges no utilitzen apropiadament l’estetoscopi. El que fa en el seu nou llibre és explicar l’ús de l’estetoscopi i la seva experiència personal en 39 casos clínics que li permeten explicar quant d’útil va ser l’auscultació i la percussió del tòrax per arribar a diagnosticar els malalts (Fig.3).

Forbes no coneixia personalment Laënnec ni havia estudiat a París, però va mantenir força contacte epistolar amb ell. Mitjançant aquesta relació, Forbes va seguir traduint de l’anglès les successives noves edicions del llibre de Laënnec, publicades els anys 1827, 1829, i 1834.

John Forbes havia nascut en un poblet escocès i va estudiar medicina a Edimburg. Es va enamorar del llibre de Laënnec, que va conèixer mitjançant James Clark, un amic i company d’estudis a Edimburg, i es va comprar un estetoscopi de fusta.

Forbes es lamentava que els metges britànics no utilitzessin prou sovint l’estetoscopi, com tampoc utilitzaven la percussió que havia descrit el metge vienès Auenbrugger anys abans (veure aquesta entrada del blog de 24/1/23).

La intenció de Forbes amb el seu llibre de 1824 titulat “Original cases with dissections and observations illustrating the use of the stethoscope and percussion” era ensenyar els dos mètodes perquè els lectors els aprenguessin i en veiessin la utilitat. Al final de la seva vida, Forbes va publicar un llibre, el 1857. Mor el 1864.

Forbes va tenir una vida professional força moguda. En acabar els estudis de medicina, s’inscriu com a metge de la marina, superant l’examen del Royal College of Surgeons. Va ser-ho des de 1806 fins 1816.

A partir de 1817 exerceix a Penzance (Cornualles) fins 1828, quan s’instal·la a Chichester, i treballa a la Chichester Infirmary. A Chichester és metge de l’hospital local, on exerceix durant 14 anys i on guanya una notable feina editorial, entre la qual destaca la posada en marxa de la revista “British and Foreign Medical Review” (Fig.5).

El 1840, deixa Chichester i passa a residir a Londres, on visita en una consulta amb el seu amic, James Clark, que era el metge de la reina Victòria. A través de Clark, Forbes passa al Servei del marit de la reina, el príncep Albert (Fig.6).

Referències

Alex Sakula. Sir John Forbes (1787 – 1861). A bicentenary review. J Roy Coll Phys., London, 987;21 (1): 77 – 81.

W. Bruce Fye. John Forbes. Clin. Cardiol., 1995; 18: 236 – 237.