La vida del cirurgià Thomas Falkner fou tot menys avorrida. Metge, geògraf, jesuïta, missioner, exiliat, escriptor, va viure sempre en tensió. Havia nascut a principis del segle XVIII a Manchester, fill d’un apotecari presbiterià. Va estudiar medicina a la universitat d’Edimburg, i exercí com a cirurgià a Londres. A la capital anglesa fou deixeble del metge Richard Mead, reconegut autor del llibre “A Mechanical Account of Poisons”, professor d’anatomia al Surgeon’s Hall i director del St. Thomas’ Hospital des de 1703.

El 1730, va ser comissionat per la Royal Society de Londres per estudiar les propietats medicinals de les plantes d’Amèrica del sud. Va fer el viatge com a cirurgià d’una goleta, de nom “Rudge”, que s’havia utilitzat per traslladar esclaus de l’Àfrica a Amèrica (Fig.1). Arribà a Buenos Aires molt malalt, perquè havia passat el viatge sense menjar, vomitant, per això en arribar a Buenos Aires fou allotjat a un col·legi de jesuïtes, on el van cuidar fins que es va recuperar. Mentre vivia en el col·legi, es va convertir al catolicisme renunciant a les idees calvinistes que tenia abans.

El 1732, entra a la Companyia de Jesús com a clergue. Durant un temps va estar al col·legi dels jesuïtes de Córdoba, on estudia teologia i filosofia, mentre s’ocupa de la farmàcia de l’Orde. El nomenen professor de matemàtiques de la universitat de Córdoba, i també fa de missioner a les províncies de Córdoba, Santiago del Estero i Tucumán. L’any 1744, l’envien a convertir els indis nadius de la regió, i funda tres assentaments entre els puelches i els tehuelches, que fracassen perquè els indígenes es rebel·len.. El 1750, és contactat per la corona espanyola per explorar i fer un mapa de la costa d’Amèrica del Sud, des del Brasil fins a Terra del Foc. Fa el mapa navegant per la costa en una embarcació espanyola (Fig.2).

Acabat el mapa de la costa, estudia l’interior de la Patagònia i registra sobretot les descripcions que li fan els indígenes que han circulat per aquest territori. En aquest recorregut, Falkner fa el primer descobriment d’un gliptodont el 1760 (Fig.3).

El 1767, un any després de l’expulsió dels jesuïtes d’Espanya, també son expulsats els jesuïtes del continent americà. Falkner torna a Espanya. Ja té 60 anys. En arribar a Cadis és empresonat. Al cap d’uns mesos és traslladat a Berkeley i després els benedictins el traslladen a Spetchley, on hi està fins 1784, any en que mor.

Estant a Anglaterra escriu les seves memòries sobre la seva estada a la Patagònia: “Description of Patagonia and the adjoining parts of South America”, que no fou traduïda al castellà fins el 1836 (Fig.4). El llibre que es publica no era la seva obra original, sinó una compilació feta per William Combe, que va utilitzar els seus apunts.

Referències

Juan D.C. Emery, Nicholas C. Emery, Pablo Young. Thomas Falkner (1707 – 1784) Médico, sacerdote y descubridor. Fronteras en Medicina, 2020; 15 (1); 46 – 51.