La sarna és una de les malalties conegudes des de l’antigor, però l’agent causal no es va conèixer fins 1834. Tant Hipòcrates com Galé no havien identificat l’agent causal de la malaltia, que atribuïen a un desequilibri humoral. La medicina xinesa havia fet l’aportació d’una referència a un àcar com responsable de la malaltia. Els metges àrabs també havien atribuït la sarna a un àcar.

El 1687, un metge naval, Giovanni Cosimo Bonomo, envia un escrit a Francesco Redi comentant que les dones extreuen un insecte de les pústules dels malalts, i que els malalts s’infecten per contacte amb persones malaltes o que utilitzen roba o altres objectes de malalts (veure aquesta entrada del blog de 19/5/21).

En el primer trimestre del segle XIX, a l’Hospital Saint-Louis de París, que era el millor centre dermatològic, hi havia una certa polèmica sobre la malaltia, especialment en quant a la seva patogènia i etiologia.

Un estudiant cors, Simon François Renucci, que estudiava medicina a l’Hôtel-Dieu de París, li va dir al Dr. Jean-Louis Alibert (Fig.1), que era el cap del servei de Dermatologia i Venereologia de l’Hôpital Saint-Louis, que havia vist que les dones del seu poble a Còrsega treien àcars dels solcs de la pell dels pacients amb sarna, que ell podia treure àcars i li ensenyaria com fer-ho. Alibert (Fig.1) havia escrit un atles de Dermatologia on l’agent de la sarna no estava ben dibuixat, segurament perquè no l’havia vist mai. Renucci anava a classe de dermatologia amb Alibert a l’Hôpital Saint-Louis (Fig.2).

Alibert organitza una sessió clínica el matí del 13 d’agost de 1834 en la que, davant un públic expectant, Renucci treu amb la punta d’una agulla un àcar de la pell (Fig.3). Explica Renucci que els àcars no estan en les vesícules de la pell, que és on els buscaven, sinó en les vores dels solcs de la pell malalta.

L’actuació de Renucci va aparèixer referida com a notícia a la Gazette des Hôpitaux, però va ser acollida amb un escepticisme general, per això Renucci va repetir l’exhibició el 20 d’agost, una setmana després de la primera actuació, i una tercera vegada el 25 d’agost.

Renucci va publicar després de la seva exhibició la seva tesi doctoral ”De la découverte de l’insecte qui produit la contagion de la gale, du prurigo et du phlyzacia” (Fig.4).

Referències

Blog de Xavier Sierra. Historia del ácaro de la sarna (y IV): Renucci, la evidencia definitiva.

Rosa Mª Díaz, Carmen Vidaurrázaga. Historia del ácaro de la sarna. Piel, 2003; 18: 471 – 473