Aquesta és la primera entrada d’aquest blog que tracta de la medicina egípcia, concretament del papir d’Edwin Smith. L’opinió sobre la influència de la medicina egípcia en la medicina d’èpoques posteriors no és coincident entre els investigadors, trobant-se opinions contraposades, des de la que considera que a la medicina egípcia s’hi troben les arrels mèdiques d’Occident fins a la que considera que és una barreja de coneixements empírics i pensaments màgico – religiosos.

Aquí comentarem el contingut del papir d’Edwin Smith, que és gairebé un tractat de la medicina egípcia del 1600 aC.

Es diu papir d’Edwin Smith perquè aquest era el nom del propietari del papir, un americà nascut el 1822 i mort el 1906. Era un traficant d’antiguitats, interessat per l’Egipte, país del que coneixia força bé l’idioma. A principis de 1858 es trasllada a Luxor, on adquireix el papir que duu el seu nom (Fig.1).

En morir, la seva filla en fa donació a la Societat d’Història de Nova York. La traducció del papir es va encarregar a James Henry Breasted (1825 – 1953) (Fig.2), que era el cap d’Estudis Orientals de la Universitat de Chicago. Actualment el papir es conserva al Museu Metropolità d’Art de Nova York.

Breasted es va convertir en professor de la Universitat de Chicago el 1894 poc després d’obtenir el seu doctorat. Entre 1899 i 1908, Breasted realitza treball de camp a Egipte. El 1905, i després de publicar nombrosos articles i monografies, és promogut al càrrec de professor d’Egiptologia i Història Oriental de Chicago, la primera càtedra d’aquest tipus que hi ha als Estats Units.

Datat de 1600 aC, el papir d’Edwin Smith és el més antic dels papirs trobats. Constitueix un dels fragments que van formar part d’un antic llibre de cirurgia egipci i que, segons alguns investigadors, ja es podria haver compost durant el Regne Antic, fa uns 4.500 anys.

Es descriuen tota una sèrie de tractaments per curar 48 casos de ferides de guerra, així com cirurgia traumàtica. A més, inclou observacions anatòmiques i exàmens mèdics, acabant amb el diagnòstic, tractament i pronòstic de nombroses ferides.

Utilitza una terminologia amb paraules noves que s’han quedat en la nomenclatura anatòmica com cervell, meninges, líquid cefaloraquidi. Exposa una sistemàtica semiològica que inclou l’anamnesi, seguida de la inspecció de les lesions, la palpació, i el mode d’arribar al diagnòstic.

Referències

Alex Vargas, Marcelo López, Claudio Lillo, María Josefina Vargas. El papiro de Edwin Smith y su trascendencia médica y odontológica. Rev Med Chile 2012; 140: 1357-1362