Recordo que la Història de Sant Michele és un dels llibres que vaig llegir de la biblioteca del meu pare quan estudiava la carrera i que em va deixar un record molt agradable, però no sabria dir per què (Fig.1). He hagut de tornar-lo a llegir, per veure si podia recordar perquè em va agradar tant.

En resum son unes memòries poc sistemàtiques d’un metge suec, Axel Munthe, que va viure fent de metge, temporades a Paris i a Itàlia, visitant gent famosa en aquestes ciutats (Fig.2). Munthe deixa anar múltiples reflexions sobre l’exercici de la medicina que em van semblar molt útils, ja que mentre ho llegia, les incorporava al a meva pràctica professional.

Durant una pila d’anys, Munthe va anar restaurant una vila que va comprar, que es creia que havia sigut propietat de l’emperador Tiberi. Munthe va fer de decorador i de constructor durant anys, com si fos un emperador romà que busqués un lloc meravellós a la badia de Capri per tenir-hi la casa (Fig.3).

Malauradament un home fet per contemplar la bellesa va patir successius despreniments de retina que varen limitar notablement la seva capacitat visual.

El llibre va ser publicat per primer cop a Londres i després ho fou a Itàlia. En el llibre hi surten diferent personatges, alguns dels quals metges, van ser inspiracions per Axel Munthe per crear-se un personatge.

Munthe conegué gent d’un gran nivell, com Charcot, el famós neuròleg que dirigia un servei a l’Hospital de la Pitié-Salpêtrière. També Pasteur i escriptors com Guy de Maupassant i Henry James.

El llibre tingué un gran èxit a tot el mon. Son memòries on no pretén quedar bé. Explica la seva visió de la pràctica mèdica, com una activitat amb molt risc d’equivocar-se.

Si no l’heu llegit us recomano fermament llegir-lo. Reserveu alguns dies de la Setmana Santa per llegir-lo. M’ho agraireu. Alguns crítics literaris consideren que les memòries d’Axel Munthe, junt amb les de Stefan Zweig, son les millors que mai s’han editat.