Addison va ser, juntament amb els seus col·legues Bright i Hodgkin, qui va situar el Guy’s Hospital de Londres com un dels més destacats del seu temps. Tots tres van ser descobridors de malalties.

Addison, nascut vora de Newcastle, era fill d’un botiguer Va estudiar medicina a Edimburg, graduant-se el 1815. S’instal·la a Londres, on treballa com a cirurgià en el Lock Hospital.

El 1817, ingressa al Guy’s Hospital, on desenvolupa una carrera professional notable fins a obtenir, el 1837, plaça de metge titular (Fig.1). Addison era un docent brillant que capta molts alumnes per a la seva escola privada, que era compatible amb la docència que donava al Guy’s Hospital.

S’interessa per les malalties cutànies, el que li permet fundar un departament de Dermatologia a l’Hospital. Allà reconeix el característic enfosquiment de la pell en els malalts amb malaltia d’Addison, trastorn que va ser descrit per primer cop pel mateix Thomas Addison (Fig.2). La malaltia que duu el seu nom no va ser fàcilment reconeguda per la comunitat científica britànica, però sí ho fou a Paris.

Addison fou un metge brillant, però no un metge popular, potser degut a certa tendència a la depressió. Mor als 72 anys per suïcidi, potser perquè va patir al sentir-se malalt, probablement per un càncer de pàncrees.

El descobriment que la malaltia que duu el seu nom està causada per un lesió en una glàndula l’ha convertit en un pioner de l’endocrinologia (Fig.3).

Referències

JMS Pearce. Thomas Addison (1793 – 1860). J Roy Soc Med., 2004; 97: 297 – 300.