Albert Szent-Györgyi és l’únic premi Nobel hongarès que ha fet la major part de la seva carrera científica a Hongria, fins que deixa el seu país per instal·lar-se als Estats Units el 1947 (Fig.1).

Havia nascut a Budapest. El pare era un terratinent. Acabats els estudis secundaris, comença la carrera de medicina a la Universitat de Budapest. Es mobilitzat a l’inici de la Primera Guerra Mundial i està al front de guerra, en part a Itàlia i en part a Rússia. Va ser premiat amb la medalla del valor després de ser ferit, però sembla que es va causar la ferida ell mateix per tal de sortir del front.

El 1920, és nomenat assistent de l’Institut de Farmacologia de Leiden, i del 1923 al 1926 treballa a l’Institut de Fisiologia de Groningen. El 1927, va a Cambridge a treballar amb el Dr. FG Hopkins.

El 1930, torna a Hongria perquè ha guanyat la càtedra de Química Mèdica a la Universitat de Szeged i, el 1955, també obté la de Química Orgànica. Al final de la Segona Guerra Mundial, obté la càtedra de Química Mèdica de la Universitat de Budapest (Fig.2).

El 1947, deixa Hongria per instal·lar-se a Nova York on ha estat nomenat Director de Recerca de l’Institut de Recerca Muscular a Massachusetts.

Havia descobert durant la seva estada a a Cambridge, l’existència d’una substància reductora en els teixits animals i de les plantes, que després les va definir com àcid ascòrbic (Fig.3), raó per la que se li va donar el premi Nobel.

Quan comença a treballar en recerca muscular, descobreix dues proteïnes, la miosina i l’actina, responsables de la funció contràctil del muscle.

Szent-Györgyi tingué durant la Segona Guerra Mundial algunes activitats diplomàtiques. Degut al seu prestigi científic i a que parlava anglès molt bé, fou encarregat pel primer ministre hongarès per tenir contactes amb polítics britànics per trencar l’aliança d’Hongria amb Alemanya i tenir un tracte preferent amb els guanyadors de la guerra. Aquests contactes fracassaren i la Gestapo es posà a buscar Szent-Györgyi per ordre de Hitler. Szent-Györgyi s’amagà a casa de l’ambaixador suec a Hongria i rebé la ciutadania sueca.

Acabada la guerra, Szent-Györgyi continua treballant a la universitat de Budapest, però acaba emigrant als Estats Units, on aconsegueix renom mundial. Morí als 93 anys d’una insuficiència renal.