Quan tenia 24 anys, Alice Ball va descobrir un tractament per la lepra, l’oli de chaulmoogra, que es va utilitzar durant 20 anys fins que es va poder disposar d’antibiòtics.
Durant moltíssims segles, l’actitud de la sanitat en front de la lepra era l’aïllament dels malalts, per evitar el contagi en els contactes, mantenint els malalts tancats en leproseries, és a dir en residències on no tinguessin contacte amb la gent sana. Tots els països tenien les seves leproseries on els malalts hi passaven la vida, perquè la lepra era una malaltia d’una progressió molt lenta, de manera que els malalts vivien gairebé com la població normal, però aïllats. Durant segles no hi hagué cap tractament eficaç.
Alice Ball neix el 1892 a Seattle (Estats Units), en una família afro-americana que es muda a Hawaii, quan l’Alice és petita. Després de l’ensenyament primari i secundari, estudia Química a la universitat de Washington (Fig.1) i un cop graduada torna a Hawaii on fa un màster de Química, i on coneix el metge Hollmann.

El 1916, Harry T. Hollmann, cirurgià adjunt de l’hospital de Kalihi a Hawaii, li proposa estudiar la manera de millorar el tractament dels leprosos, que estan hospitalitzats a una secció de l’hospital de Kalihi.
El tractament de la lepra havia evolucionat molt poc. S’utilitzava l’oli de chaulmoogra, una substància derivada de les llavors d’un arbre tropical. Quan l’oli s’aplicava sobre la pell o es prenia per via oral o intravenosa, els pacients amb malaltia de Hansen observaven certa millora, però també patien efectes secundaris com nàusees i abscessos subcutanis.
Hollmann pensa que seria ideal disposar d’una solució elaborada a partir dels principis actius de l’oli, que es pogués injectar sense efectes secundaris. Hollmann demana ajuda a Alicia Ball, una professora de química del College of Hawaii (ara Universitat de Hawaii).

Alice Augusta Ball obté un tractament per la lepra que s’utilitzaria durant més de dos dècades perquè té una bona tolerància. Quan Alice mor als 24 anys, el president de la universitat Arthur L. Dean segueix amb el seu treball, i les injeccions de chaulmoogra aviat son molt sol·licitades i es venen arreu del mon per tractar la malaltia de Hansen. Les injeccions es converteixen en la forma més fiable de mantenir sota control la malaltia, fins que estigueren disponibles nous medicaments en la dècada de 1940. Dean mai va reconèixer a Ball el mèrit que li corresponia pel descobriment inicial. No obstant, el seu nom no es va perdre degut a una breu menció en una revista mèdica de 1922, on Hollmann deixa clar que fou Ball qui trobà la solució de chaulmoogra, referint-se a ella com «el Mètode Ball».
En els últims 20 anys, Ball ha rebut el reconeixement que se li devia des de feia temps. L’any 2000, la Universitat de Hawaii col·locà una placa commemorativa sota l’únic arbre de chaulmoogra (Fig.3), i la sotsgovernadora Mazie Hirono declarà el 29 de febrer Dia d’Alice Ball.

Un bust de mida real d’Alice Ball, esculpit per Lynn Liverton, es va inaugurar el 20/12/2024 a la Biblioteca Hamilton del campus de la UH Mānoa, en commemoració de les seves innovadores contribucions a la ciència i el seu llegat perdurable (Fig.4).
