Pierre-Auguste Renoir (1841 – 1919), és un dels més cèlebres pintors francesos, que alguns cataloguen com pintor impressionista i altres discrepen d’aquesta afirmació, tot i que la seva pintura sí conté elements impressionistes i els pintors coetanis amb els que formava grup eren impressionistes, com Monet, Manet, Pissarro, Degas o Cézanne (Fig.1). Renoir era el més jove d’aquest grup de pintors, de qui van rebutjar l’exposició de quadres al Saló Oficial de pintura que se celebrava anualment a Paris.

Renoir era principalment un pintor de retrats, més que no pas de paisatges. Als 40 anys decideix viatjar a Itàlia per aprendre de la pintura de Rafael.

Als 54 anys comença amb símptomes de patologia articular, consistent en dolor a les articulacions, sobre tot a les mans, que li dificulta agafar el pinzell. Li queden 20 anys de vida, que seran per Renoir una tortura.

La seva artritis es podria interpretar com una artritis reumatoide, una malaltia auto-immune que destrueix les articulacions. L’artritis de Renoir va ser particularment agressiva i va empitjorar continuadament en la dècada següent i el va deixar invàlid els últims anys de vida, malgrat la qual cosa es va seguir fent les cigarretes a mà. I va pintar moltíssims quadres lligant-se els pinzells a la mà (Fig.3).

L’artritis reumatoide de Renoir es pot considerar com la història natural de la malaltia, ja que mai va rebre cap tractament que tingués una eficàcia en la malaltia. Els corticoides no es van fabricar fins els anys cinquanta.

Referències

XI. Boonen A, De Rest JV, Dequeker J, Van Der Linden S. How Renoir coped with rheumatoid arthritis. BMJ 1997; 315 (7123):1704-1708.

Alfredo L. Vargas Caselles, Diana C. Fernandez Avila. Renoir y la artritis reumatoide. Rev Arg Reumatol, 2018; 29 (2):