Un dels investigadors més notables del nostre país en els anys de la Guerra Civil i de la postguerra immediata, anys que van ser molt improductius per la ciència a Catalunya, fou el farmacèutic Pere González Juan (1886 – 1955), el pare del que va ser catedràtic d’higiene de la Facultat de Medicina de Barcelona, el Dr. Francesc González Fusté.

El Dr. González Juan era deixeble de Ramon Turró, que dirigia el Laboratori Microbiològic Municipal de Barcelona de 1906 – 1925 i que havia desplaçat d’aquest càrrec a Jaume Ferran, el primer director. Quan Turró es va jubilar, González Juan el va substituir en la direcció del Laboratori durant els anys que van de 1927 a 1939 (Fig.1).

S’havia graduat en Farmàcia el 1907 i ingressat seguidament en el Laboratori Microbiològic Municipal, on treballà especialment en bacteriologia i immunologia (Fig.2).

Entre 1925 i 1929 presideix la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. Ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona amb el discurs: Mecanismes nutritius de la immunitat, que va ser respost per Ramon Turró.

S’exilia l’any 1939 i és destituït del càrrec de director del Laboratori Municipal. Quan torna a Catalunya passa al Laboratori Leti, en el que contribueix a la síntesi de la primera penicil·lina a Catalunya (veure aquesta entrada del blog de 30/5/22). Amb Carrasco i Formiguera, estudia la obtenció de la insulina.

Col·labora en els treballs de la Societat Catalana de Biologia, Anales de Bromatología, Medicina Clínica, Ars Mèdica, Journal de Physiologie et de Patologie Générale, Revista de los Servicios Sanitarios y Demográficos Municipales de Barcelona i Anales de Medicina y Cirugía entre altres.

Referències

Anna Maria Carmona i Cornet, Ramón Jordi González. Pere González Juan. Historia Hispánica. Real Academia de la Historia.