Pere Virgili és una de les glòries nacionals de Catalunya (Fig.1). Ell va ser qui va determinar un canvi en el nivell d’expertesa i de competència dels cirurgians catalans. La cirurgia era, fins el temps de Virgili a mitjans del segle XVII, una disciplina que s’aprenia estant a la vora d’un cirurgià-barber que t’ensenyava.

Virgili era d’un poblet vora de Tarragona, Vilallonga del Camp. Estigué d’aprenent d’un cirurgià-barber de Tarragona, de nom Gabriel Miró, i s’allistà a l’exèrcit, participant en combats contra els francesos per Andalusia.

Es convertí en l’home confiança de Jean Lacombe, cap de la sanitat de l’armada, que era conscient de la mediocritat dels sanitaris embarcats. També viatja a Amèrica en diverses ocasions, on constata la poca expertesa quirúrgica dels cirurgians embarcats,

Virgili es proposa reformar aquesta situació creant una escola de cirurgia que formi adequadament els estudiants de cirurgia. S’adreça al rei Ferran VI, a través del Marquès de l’Ensenada, el seu protector, per aconseguir l’autorització per fundar un col·legi a Cadis on es formin nous cirurgians per a l’Armada. Fou el primer centre de l’Estat on s’ensenyava l’art d’operar (Fig.2).

Amb l’acceptació reial, transforma l’escola de practicants de Cadis en el Reial Col·legi de Cirurgia de l’Armada, del que és nomenat director. A Barcelona crea l’anunciada escola de cirurgia per formar cirurgians de l’exèrcit, que s’inaugura el 1760. El rei Carles III el fa director.

El grau de competència dels cirurgians embarcats i dels que acompanyen els exèrcits de terra milloren en pocs anys. Els cirurgians formats en els Reials Col·legis tenen una preparació molt més àmplia. Han fet pràctiques i han hagut de superar exàmens. Son els primers cirurgians que fan operacions.

Virgili viu els últims anys de la seva vida en una casa que es va fer construir al carrer Portaferrissa 17 (Fig.3). Allà hi va morir. El dia 14 de maig es va inaugurar una placa municipal que indica que allà hi va viure Pere Virgili.

Ara les plaques de Barcelona son a l’estil de les plaques blaves de Londres, però de color verd, forma rodona i mida més petita (Fig.4).

Van intervenir en l’acte la Pilar Riera, directora del Museu Pere Virgili de Vilallonga, l’alcalde de Vilallonga, el Dr. Bombí, expresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i el sr. Albert Batlle, regidor de Ciutat Vella de l’Ajuntament (Fig.5). El carrer estava pràcticament obstruït pels vilallonguins que van venir a viure l’acte.