Des de fa 29 anys, quan jo era president del COMB, es va iniciar el costum de dedicar cada any a un personatge de la medicina catalana, al temps que organitzàvem un conjunt d’activitats per recordar el personatge escollit i sovint examinàvem també com havia evolucionat l’especialitat que el personatge exercia. Aquest costum ha seguit com al principi.

Quan podíem, escollíem preferiblement personatges dels quals se’n celebrava el centenari del naixement o de la mort. Una xifra ben rodona.

Habitualment s’organitza un esdeveniment a la sala d’actes, en el que repassem el que ha fet el personatge, a través de les presentacions de 4 o 5 companys que coneixen la vida de l’homenatjat. També es fa sempre una exposició sobre la vida professional del personatge i finalment s’edita un llibre d’homenatge, amb capítols de tots els que han pres part en activitats durant l’any.

Jo feia, habitualment, una valoració positiva d’aquests anys commemoratius, però no m’havia entretingut en examinar si havíem comès errors, o no havíem aconseguit les nostres expectatives.

Un any que m’havia complagut, perquè hi havíem dedicat molta atenció, ja que algunes activitats es feien a Tortosa, fou l’any dedicat a Jaume Ferran, l’any 2021 (Fig.1). L’acte sobre Ferran i el dinar que vàrem fer a continuació va quedar prou bé. Totes les presentacions van tenir èxit. També va estar bé la sessió que vàrem fer a la sala d’actes del Col·legi de Metges i la que vàrem fer a la ciutat de Tortosa, on vàrem fer un passeig recorrent llocs on va estar Jaume Ferran, que vivia en aquesta ciutat. També va estar molt bé l’exposició que es va muntar a l’espai Pedro Pons de l’edifici del COMB al Passeig de la Bonanova.

El llibre sobre Jaume Ferran va ser un encert (Fig.2). Conté 14 capítols, alguns de molt interessants que un no pot trobar en cap altre lloc, com un sobre el conflicte entre Ramon y Cajal i el Dr. Ferran.

En revisar els papers que conservava de l’època on havia anotat coses a fer durant l’any Jaume Ferran, vaig tenir una frustració, o més d’una.

En primer lloc comprovo que no es va aconseguir batejar un CAP de Tortosa amb el nom de Dr. Ferran. Segurament em vaig equivocar de mètode. Vaig delegar en una doctora que jo coneixia i que treballava al CAP de Tortosa demanant-li que reunís els metges de l’ambulatori i els hi proposés que demanessin a les autoritats sanitàries que bategessin el CAP amb el nom de Dr. Ferran. Aquesta doctora no es va veure amb cor de fer una cosa tan simple i res no va passar.

Tampoc vàrem poder editar un llibret amb dibuixos de la Pilarín Bayés sobre Jaume Ferran, en la seva col·lecció de llibres de dibuixos (Fig.3).

Vaig parlar amb el seu germà, l’Antoni Bayés de Luna, cardiòleg insigne, perquè m’acompanyés a veure sa germana a Vic i esbrinar si ens podria fer una tirada de llibres. Jo vaig escriure una biografia per infants i vaig anar-hi amb l’esperança que podríem trobar un sistema de pagar la feina de la Pilarín.

Ella ens va rebre de manera encantadora i em va dir que li agradaria molt complir amb aquest encàrrec, però que havia de parlar amb una filla que porta l’empresa. I aquí vàrem trobar una dificultat. Jo no havia trobat cap patrocinador i ella no podia regalar la feina. Hauré d’esperar perquè el personatge mereix tenir un llibre, però jo no sé trobar diners.

Una altra esperança fallida va ser deguda a la nostra incapacitat de motivar diverses persones per posar en marxa un projecte de dinamitzar la informació de qui era i què va fer Jaume Ferran entre els alumnes d’una escola de Barcelona, a qui havíem deixat material del museu d’Història de la Medicina per motivar-los.

Referència

Miquel Bruguera Cortada i Magda Campins Martí, editors. Jaume Ferran i Clua (1851-1929). En homenatge. Col·legi Oficial Metges Barcelona, Barcelona: Gràfiques Olsa; 2021 . ISBN: 978-84-09-34944-9