Josep Salvany i Lleopart fou escollit per Francesc Xavier Balmis per ser el segon de l’expedició organitzada pel rei Carles III per dur la vacuna de la verola a Amèrica a primers del segle XIX.

Salvany era un metge militar format al Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Havia nascut a Cervera l’any 1774. Fill de cirurgià, la família es va traslladar a Cervera a la província de Lleida. Josep estudia al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona i surt el 1797 per ingressar a l’exèrcit.

L’expedició sortia d’Espanya, del port de La Corunya, el 1803. Va arribar al Port de La Guaira, a Veneçuela, el 1804, i allà es va dividir en dos. La part dirigida per Balmis va partir cap a Mèxic i la segona part, assignada a Salvany, es dirigí cap a Cartagena d’Índies. El vaixell que el duia embarranca en la desembocadura del riu Magdalena, i perd instrumental i temps, perquè van passar tres dies abans que els trobés una altra embarcació i els portés a Barranquilla, on va començar a vacunar. Els nens que transportaven la vacuna arriben exhausts del viatge i han de traspassar la vacuna a nens de l’orfenat local. Comencen a vacunar a Barranquilla i d’allí passen a Cartagena d’Índies, on creen una Junta vacunal local i ensenyen els sanitaris locals a vacunar . Passen dos mesos a Cartagena abans de remuntar el riu Magdalena fins arribar a Bogotà.

Han vacunat centenars d’indígenes i a Bogotà instal·len una Junta vacunal que s’ocuparà de la prevenció de la verola per tota la regió. Salvany segueix cap el sud pel camí andí, un camí inhòspit i muntanyós fins arribar a Quito. A Quito, tot i la bona rebuda de la població, els van furtar tots els diners i l’instrumental. Aquest fet va permetre al Dr. Salvany descansar i recuperar forces abans de continuar el viatge, ja que havia arribat molt debilitat.

De Quito l’expedició arriba a Cuenca, mentre que en cada localitat han hagut d’aconseguir nens per vacunar i que transportin la vacuna.

Salvany arriba a Lima el 23 de març de 1806, havent vacunat més de 200.000 persones pel camí. Han passat dos anys des que van sortir de La Guaira. A Lima, Salvany es troba amb la sorpresa que la vacuna ja havia arribat a la capital del virregnat del Perú.

Inicialment l’estada a aquesta ciutat va ser dura. Els van allotjar en un local inadequat, on no es van atrevir a inocular. Els facultatius locals no estaven interessats en donar suport a un projecte de vacunació massiva amb caràcter filantròpic, ja que s’estava comercialitzant amb el fluid antivariolós, venent-se entre dues plaques de vidre segellades o sec en trossos de tafetà anglès, portat des de Buenos Aires i que havia arribat a Montevideo mesos abans als braços d’esclaus. La vacuna no estava controlada per facultatius, sinó per comerciants, que veien en aquest fluid una manera ràpida i segura d’enriquir-se. Salvany se sent incapaç de lluitar contra aquesta situació. Dedica les seves forces a elaborar un pagament i a refer-se. Entaula relacions amb la classe intel·lectual de Lima, participa en tertúlies i estableix una bona relació amb professors de la Universitat de San Marcos i especialment amb Hipòlit Unanue. A Lima, Salvany, malalt, necessita mesos per recuperar-se. Intenta obtenir un permís per tornar a Espanya, però no rep resposta a les seves peticions.

El maig de 1810, dos anys després d’arribar a Lima, arriba a Cochabamba, amb una afectació pulmonar de la tuberculosi que patia en sortir d’Espanya, molt greu, de la que morirà. Allà fou enterrat.