Thomas C. Chalmers era un dels meus hepatòlegs favorits quan jo estava en els inicis de la meva carrera d’hepatòleg al principi dels anys setanta del segle passat (Fig.1).

Tommy Chalmers era el cap de l’aparell clínic de l’hospital Lemuel Shattuck. Havia aconseguit crear un grup inter-hospitalari d’hepatòlegs dels hospitals de Boston.

El perquè del nom de l’hospital de Chalmers, el Lemuel Shattuck Hospital, m’era desconegut, però no vaig fer cap esforç per saber qui era aquesta persona. Ara que estic fent aquest blog, m’ha vingut de gust conèixer aquest personatge. Una cerca a internet m’ha fet descobrir què va fer Chalmers i perquè un des hospitals de Boston es diu Lemuel Shattuck.

Lemuel Shattuck nascut el 1793 i mort el 1859, fou l’arquitecte de la Salut Pública nord-americana (Fig.2). Era un autodidacte que va començar de jove com a mestre d’escola, però aviat es va dedicar a la seva passió d’escriure sobre estadística i sobre salut pública. Tenia 40 anys quan deixa els negocis i es dedica a altres coses del seu interès.

Shattuck tenia facilitat pels números i fou prou convincent amb les autoritats de Massachusetts que va crear una comissió per fer una enquesta sanitària regional que fes recomanacions. El secretari d’aquesta comissió fou Lemuel Shattuck. Va acabar amb un informe, el 1850, que constitueix un pla de salut local i personal, resumint en 50 punts que reuneixen tots els aspectes de la salut pública. L’informe del Massachusetts s’estengué per altres estats veïns.

Chalmers tingué la direcció de l’àrea mèdica de Hospital Lemuel Shattuck de 1955 a 1965, després d’haver fet la residència al Boston City Hospital i el servei militar al Japó durant la guerra de Corea.

L’estada al Japó fou el seu debut en els anys dels assaigs clínics ja que demostrarà que el repòs al llit i la dieta, que eren mesures habitualment prescrites, no influeix en l’evolució de l’hepatitis A i que per tant no s’ha d’imposar repòs al llit si no es troben cansats.

Quan estava al Lemuel Shattuck, posa en marxa el grup dels hospitals de Boston, que estudien l’eficàcia per evitar sagnar dels diferents tipus d’anastomosi porto-cava.

De 1968 a 1973 és director del National Institutes of Health i, el 1973, és nomenat president i degà de la Mount Sinai School of Medicine.