La capella de sant Llàtzer a la plaça del Pedró, al Raval de Barcelona, és tot el que queda de l’Hospital de Mesells de Barcelona, o Hospital de sant Llàtzer. Son visibles la porta de l’església, des de la plaça del Pedró, i l’àbsida en una placeta al mig de l’illa de cases entre els carrers del Carme i Hospital (Fig.1) en estil romànic. L’àbsida no va ser enderrocada perquè va quedar amagada en una illa de cases.

L’Hospital de Mesells havia estat construït per la voluntat del bisbe Guillem de Torroja (1144- 1171) a l’espai delimitat pels carrers Sant Llàtzer, Hospital, Carme i Pedró.
El terme mesell, que significa insensible al dolor, s’aplicava als leprosos per mostrar àrees d’insensibilitat en zones lesionades per la lepra. Després es va abandonar aquest terme per utilitzar el patronímic Llàtzer, el sant considerat patró o protector dels malalts leprosos en base a la paràbola de l’evangeli de sant Lluc 16; 19-31 entre el ric Epuló, avariciós, i Llàtzer, pobre i malalt (Fig.2).

L’hospital viu de donacions populars, però pateix un deteriorament progressiu. L’any 1401, l’hospital de sant Llàtzer i cinc hospitals més de Barcelona es fusionen per formar l’hospital de la santa Creu, que esdevindrà el gran hospital de la ciutat per un temps.
El 1906, els leprosos que havien seguit residint en l’antic hospital de sant Llàtzer son traslladats a Can Masdeu, a Horta, que esdevindrà un llatzeret fins que és definitivament tancat a mitjans del segle XX.