L’època victoriana fou a Gran Bretanya un període de temps en el que s’introdueixen mesures de Salut Pública que determinaran un canvi dramàtic en les condicions de vida del Regne Unit i més tard a Europa.

Tres homes van tenir una influencia extraordinària en aquest canvi: John Snow, que demostrà com es produeixen les epidèmies, Edwin Chadwick, que impulsà els canvis que milloren les condicions sanitàries de les poblacions (Fig.1), i Joseph Lister que demostra que es pot reduir la incidència de les infeccions postoperatòries.

Chadwick no és metge, sinó advocat, i va influir en totes les normes legals de Salut Pública que es van introduir el segle XIX, i que van determinar una reducció de la mortalitat de la classe treballadora i al mateix temps un estalvi de diners degut a la menor pèrdua d’hores de treball i al millor rendiment dels treballadors.

Chadwick era un home de caràcter difícil, dominant, dogmàtic, cregut, que menyspreava els poc intel·ligents, però era un treballador incansable, de pensament organitzat, amb una gran capacitat planificadora i rigorós en els detalls.

L’any 1832, fou incorporat a la Comissió Reial sobre el funcionament de la Llei de pobres, que son un conjunt de lleis que constitueixen la Seguretat Social, a qui s’havia encarregat fer una valoració de la seva eficàcia. Chadwick és nomenat secretari d’aquesta comissió.

Chadwick s’adona que la pobresa i la falta de sanejament, en forma de brutícia, manca de xarxa de clavegueram, amuntegament en les vivendes i falta d’aigua neta faciliten la propagació de malalties i son causa d’elevada mortalitat. La Comissió Reial encarrega un informe a Chadwick i Nassau Williams que recomana reformar la Llei de Pobres. Aquell mateix any es fa pública la Nova Llei de Pobres (Fig.2).

Chadwick aconsegueix l’aprovació de la Llei de Sanitat de 1848, que representa un punt d’inflexió en la història de la salut púbica. De la llei de Sanitat se’n deriva la creació d’una Junta Central de Sanitat que s’ocupa de la regulació sanitària, sistemàtica en tot el país. La llei implica uns canvis transcendentals que prioritzen la prevenció sobre el tractament.

Chadwick fou un reformador social en tots els camps. No únicament de la sanitat. Participà en la formulació de reformes penitenciàries i va proposar un sistema nacional d’educació basat en el principi de “mens sana in corpore sano”.