Sadí de Buen era un savi (Fig.1), i un metge que va fer una contribució extraordinària, ja que va lluitar amb èxit contra la malària, que era molt freqüent en les zones pantanoses d’Espanya, amb un sistema que va exportar a la resta d’Europa.

Va ser detingut personalment pel comandant de la guàrdia civil Luis Zurdo Martín (Fig.2), el 23 de juliol de 1936, que el va fer afusellar, sense judici, el 2 de setembre de 1936.

Zurdo Martín era, segons opinió de gent d’ordre, un viciós, mala persona i borratxo.

Podríem dir que Sadí de Buen fou el García Lorca dels metges, per la seva manera de morir en mans de franquistes a Córdoba.

Com que el van matar sense jutjar-lo no sabem quina era la raó que justificava en els assassins de Sadí de Buen la seva conducta. Però podem sospitar que interpretaven que el càrrec que tenia Sadí de Buen, de Director General d’Institucions Sanitàries del Ministeri de Sanitat, era políticament d’esquerres i el feia perillós, o per la seva relació personal amb Marcelino Pascua, el Director General de Sanitat, una persona amb molts enemics en el sector conservador, o simplement perquè era militant d’UGT.

Veient els disbarats del comandant de la Guàrdia Civil, Zurdo, que va fer assassinar a Córdoba més d’un miler de persones, és substituït pel comandant Bruno Ibáñez, que es va manifestar encara més repressor que Zurdo.

Sadí de Buen era fill del catedràtic de Ciències naturals de la Universitat de Barcelona. Estudia medicina a la universitat de Barcelona. Acabada la carrera, comença investigant la lepra, per això fa una estada a l’Índia, finançat per la Fundació Rockefeller. També investiga sobre la leishmaniosi, i molt especialment sobre la malària.

Espanya era un país on la malària tenia una alta incidències i causava molts perjudicis laborals. Comença muntant dispensaris anti-palúdics distribuïts per totes les zones palúdiques a partir de l’any 1920. El 1924, funda l’Institut Anti-palúdic de Navalcarnero de la Mata.

Sadi de Buen va intentar la cria d’un peix, que viu en els rius que desemboquen al golf de Mèxic, el Gambusia holbrooki, que és un peix petit de 3.5 a 6 cm de longitud, que té una dieta que inclou larves de mosquit, de les que en pot ingerir fins a cent larves al dia (Fig.3). Va costar molt que el peix s’aclimatés a Espanya, però finalment s’ha aconseguit i el peix contribueix amb èxit evitar el creixement de la carga d’insectes transmissors.

Ara s’ha reconegut que el peix és destructor i potser faci més mal que bé, però ara ja no hi ha malària (Fig.4).

Es podria pensar amb la història de Sadí de Buen que Espanya és un país difícilment comprensible perquè hi ha un sector de país que s’estima més que savis que han millorat la salut d’un país siguin liquidats sense poder defensar-se que no pas conviure amb persones que pensen diferent.