John Abernethy va ser un dels grans cirurgians britànics format pel sistema clàssic dels cirurgians barbers, que aprenien mirant durant uns anys com ho feia un cirurgià expert que l’ensenyava a operar (Fig.1).

El mestre d’Abernethy va ser Charles Blicke que operava al St Bartholomew’s Hospital. Allà va portar el jove Abernethy, que havia començat a anar amb ell com aprenent quan tenia 15 anys.

Abernethy es quedarà al St Barth’s tota la seva vida. Allà coneixerà sir Percivall Pott, que era el superior del seu mestre Blicke, i era un cirurgià molt prestigiós (veure aquesta entrada del blog de 16/03/21). El 1787, Abernethy va ser nomenat cirurgià assistent i, quan Bickle es va retirar, va quedar com el cirurgià de més prestigi de l’hospital. No obstant, no va ser nomenat cap de cirurgia fins el 1815.

Abernethy reconeixia que havia rebut una gran influència de John Hunter, el gran cirurgià, no només en els aspectes tècnics, sinó sobre tot en el criteri quirúrgic que s’ha de tenir en cada cas difícil.

A més de bon cirurgià, Abernethy era un excel·lent docent i les seves classes sempre estaven plenes. En aquells anys, per donar classe s’havia d’estar autoritzat per una Escola de Medicina. Molts professors donaven classes particulars a casa seva als alumnes que es matriculaven, perquè no hi havia aules als hospitals que tenien la categoria d’escola mèdica, com era el cas del St Bartholomew’s Hospital. L’hospital va construir una aula per les classes de John Abernethy, les classes del qual estaven sempre plenes.

Abernethy fou elegit membre de la Royal Society el 1796. També fou elegit membre i professor del Royal College of Surgeons, i finalment president el 1926. Plasma la seva experiència en diversos llibres, com “Surgical observations on the constitutional origin and treatment of local diseases and on aneurism“ (1809) i “Surgical observations containing a clasification of tumors “ (1804).

El 1824, Abernethy té un conflicte amb Thomas Wakley, l’editor de The Lancet, perquè aquest va reproduir les conferències d’Abernethy sense el seu consentiment i sense haver pagat per fer-ho (veure aquesta entrada del blog de 13/11/23). Del debat general que va generar aquest cas en va resultar l’establiment dels copyrights.

El conflicte amb Wakley era més profund, segurament perquè l’editor de The Lancet era contrari al sistema d’aprenentatge al costat d’un patró que pogués exercir influències en favor del seu aprenent.

No era Abernethy un home fàcil, perquè també tingué conflictes amb la casa reial, perquè no va atendre una vegada la crida del rei George IV perquè estava donant classe i va esperar en respondre al rei a acabar la classe que estava donant.

Morí el 1831.

Referències

JMS Pearce. John Abernethy. A controversial surgeon. Hektoen International