A algun lector li pot cridar l’atenció que algunes entrades recents del blog hagin estat dedicades a metges de Salut Pública de l’època republicana del segle passat, repudiats u ocultats pel franquisme. Concretament he escrit sobre el Dr. Marcelino Pascua (Fig.1), que va ser Director General de Sanitat de la República Espanyola (1931-1932), quatre entrades del blog en els últims dos mesos (19/05/25, 26/05/25, 28/05/25, 04/06/25), i una altra sobre el Dr. Sadí de Buen (veure entrada del 25/06/25), afusellat pels franquistes a Córdoba als pocs dies de començada la guerra. Segurament encara en sortiran alguns més.

La raó és que un grup de metges interessats en la història de la medicina i per l’evolució de la Salut Pública espanyola s’ha organitzat com un grup d’acció per recuperar la figura del Dr. Marcelino Pascua, que havia estat Director General de Sanitat durant la Segona República i havia exercit càrrecs importants, com ambaixador d’Espanya a Paris i a Moscou, nomenat pel president Negrín. Acabada la Guerra Civil es va exiliar, i va desenvolupar la seva carrera professional al servei de l’OMS.

Pascua ha estat ocultat en els anys del franquisme, amb tanta eficàcia que sembla que no hagi existit. Les seves contribucions no compten o no semblen fetes per ell. Davant d’aquestes injustícies, alguns coneixedors de l’obra de Pascua, com Josep Bernabeu i Miquel Marco, han fet moviments per desafiar aquesta política d’ocultació, difonent el coneixement d’aquest polític i científic espanyol.

A Barcelona s’ha creat un grup de metges per divulgar la figura de Marcelino Pascua i fer-la aparèixer en els llibres d’història, com li correspon. Aquest grup està en una fase inicial d’activitat i té la convicció que Pascua no serà mai més un desconegut. No us estranyeu benvolguts lectors, que segueixin apareixent entrades en el blog sobre aquest personatge. Llegiu amb atenció el que va fer, perquè fou un home extraordinari. Expert en estadística sanitària, home d’acció en el càrrec de director de la Sanitat espanyola, negociador eficaç. Hem d’eliminar la desconfiança envers el personatge, creada pels seus enemics, que el volen acusar de comunista, quan era militant del PSOE, o el volen responsabilitzar d’haver intervingut en el trasllat de l’or de les reserves del país a Moscou per fer el pagament als subministradors d’armes al govern republicà.