Hans Reiter va ser un metge alemany que va passar a la posteritat per haver descrit la síndrome constituïda per artritis, uretritis i conjuntivitis, que apareix després d’un episodi d’infecció entèrica o genitourinària (Fig.1).

A aquesta síndrome se la denominava síndrome de Reiter, a proposta de Walter Bauer i Ephraim Engleman en un article publicat en el Trans. Assoc. Am. Physician l’any 1942. Des de llavors, aquesta denominació ha sigut d’ús universal fins el 2003, quan una sèrie d’articles en revistes mèdiques recomanaven que s’abandoni l’ús dels epònims amb historia de nazis (veure aquesta entrada del blog de 1/12/21).

Reiter va observar el seu primer cas el 1916, quan feia de metge al front dels Balcans durant la Primera Guerra Mundial. El malalt era un oficial alemany que presentava la triada sindròmica durant la Primera Guerra Mundial. Reiter tingué el mèrit d’intuir que les tres manifestacions clíniques eren part de la mateixa malaltia.

Reiter és un dels noms postergats degut a la militància nazi de Hans Reiter. Reiter entra en el partit nazi l’any 1932, quan era el director del departament de Salut de Mecklenburg.

El 1935, quan és un membre distingit del partit nazi, és nomenat president de l’Institut Robert Koch de Malalties infeccioses i director de l’Oficina Alemanya de Salut Pública. Acabada la guerra, no és sancionat i segueix en el càrrec.

Les seves contribucions científiques son múltiples, a banda de descriure per primer cop la síndrome d’artritis reactiva, que és el terme que en l’actualitat s’ha d’utilitzar.

Referències

M. Sekar. Hans Conrad Julius Reiter. A forbidden eponym “Reiter’s syndrome” not to be forgotten. CosmoDerma, 2025; 5: 24.

Good AE. Hans Reiter (1881 . 1969). Arthritis and Rheumatism 1967, 13 ( 3); 296 – 297.