La introducció del part sense dolor gràcies a l’ús de l’anestèsia és mèrit de l’obstetre d’Edimburg, James Young Simpson (Fig.1), que havia estat assajant l’èter i el cloroform, inclinant-se en favor del cloroform per l’anestèsia dels parts (veure aquesta entrada del blog de 15/02/22).

El cloroform administrat en petites dosis provocava un estat de somnolència i d’absència de dolor en el part, sense modificar les contraccions uterines.

Va provar-lo per primera vegada en una dona d’Edimburg que tenia un embaràs amb una desproporció entre la mida de la pelvis i del fetus. El part va ser l’1 de febrer de 1847, i el nen morí durant el part. Ho intenta Young per segona vegada a finals del mateix any. En aquest cas resulta ser un èxit perquè la partera va tenir el nen als 20 minuts de començar el part.

Aquests parts van generar un intens debat entre els conservadors que deien que Déu volia que les dones parissin amb dolor, i que per tant no s’havien d’anestesiar les parteres.

En aquest debat la reina Victòria pren part en favor del part sense dolor, encarregant al Dr. John Snow l’anestèsia amb cloroform quan ha de tenir el vuitè fill (Fig.2).

El part té lloc el 1853. És el vuitè fill de la reina. Snow li fa inhalar intermitentment cloroform en un mocador. La reina en va tenir prou amb 53 minuts per donar a llum (Fig.3).

El novè fill de la reina Victòria també va néixer amb cloroform, assistida pel mateix John Snow que va ser nomenat cavaller (sir) per la reina.

Malgrat que es va acabar el debat quan la majoria de dones embarassades volien evitar el dolor, es van produir accidents. Un d’ells va ser la mort de la princesa Carlota Augusta, filla del rei Jordi IV del Regne Unit, en un part difícil als 21 anys.

La princesa no va rebre anestèsia perquè el metge de la reina pertanyia als metges no intervencionistes. El metge sir Richard Croft era del sector no intervencionista, i no va donar anestèsia ni va utilitzar el fòrceps. La princesa va morir al final d’un part de 50 hores, que li va causar una hemorràgia uterina. El metge, molt criticat, es va suïcidar disparant-se un tret de pistola (Fig.4).