Larrey va ser el gran cirurgià de l’exèrcit napoleònic per les seves múltiples contribucions als progrés de la cirurgia, però també per la seva dedicació, la seva energia i la seva capacitat inextingible d’operar un gran nombre d’hores seguides (Fig.1). El nombre de soldats francesos que devien la seva vida a Larrey era incalculable.

Una de les seves aportacions més enginyoses va ser la de les ambulàncies volants, que tenien l’objectiu de reduir el nombre esgarrifós de soldats ferits que morien en el camp de batalla per ferides reparables, però que passaven un o dos dies abandonats al front en espera que els recollissin. Sovint els ferits eren rematats pels pobladors dels llocs pròxims que, acabada la batalla, passaven per la línia de front per fer pillatge de les pertinences de morts i ferits.

Larrey era partidari d’operar el més aviat possible, amb el mínim desplaçament del ferit, perquè les lesions eren mes fàcilment reduïbles que no pas si s’esperava més temps (Fig.2).

El 1793, quan només té 27 anys, Larrey introdueix les ambulàncies lleugeres, i n’inventa dos tipus, una tirada per un sol cavall i una altra per dos, que s’utilitzarien segons la irregularitat del terreny (Figs. 3 i 4). En els terrenys més irregulars s’enviarien ambulàncies tirades per dos cavalls i en els més planers per un sol cavall.

El 1797, crea una unitat d’ambulàncies per cadascun dels exèrcits i en la campanya d’Egipte crea les ambulàncies amb camells (Fig.5).