El segle XIX fou el gran segle de la cirurgia escocesa. Van coexistir tres cirurgians excel·lents, Robert Liston, James Syme i Joseph Lister. A James Syme se li va dir el Napoleó de la cirurgia (Fig.1), perquè Napoleó era l’home més popular d’Europa.

De jove li agradava la química i, abans de començar la carrera de medicina, va inventar l’impermeable, aplicant una cola que escopia l’aigua en aplicar-la sobre ella.

James Syme no va estudiar química sinó medicina. No va patentar el seu invent i no va cobrar per la seva troballa. Confessava que no estava amoïnat per no guanyar diners amb el seu invent, sinó que estava content per haver-se demostrat que era capaç de trobar solucions quan s’enfrontava a un problema aparentment difícil.

Syme es va interessar per la botànica i l’anatomia a la universitat d’Edimburg. No li va agradar el professor d’anatomia i es va buscar un mestre privat, John Barclay, de qui feu d’assistent (Fig.2).

Syme fou nomenat superintendent de l’hospital de la febre d’Edimburg, on es va contagiar d’una malaltia infecciosa. El 1882, va a Paris uns quants mesos a veure Dupuytren operar, i a seguir un curs de cirurgia que dona Lisfranc.

El 1824, realitza una amputació de maluc, intervenció que es feu a Escòcia per primer cop. Amb aquesta intervenció comença una brillant carrera quirúrgica. El 1883, obté la plaça de Professor de cirurgia de la Universitat d’Edimburg, on ensenyarà 36 anys, alhora que té una excel·lent pràctica privada. S’ha convertit en el cirurgià més apreciat d’Escòcia. Syme és partidari de l’ús del cloroform com a anestèsic. Algunes de les seves operacions son famoses, com la primera desarticulació del maluc, l’extracció d’un tumor que pesava 4 lliures i mitja de la mandíbula, considerat inoperable, i d’altres.

Quan mor Robert Liston, Syme accepta la càtedra de Cirurgia clínica del University College de Londres, però aviat renuncia a la plaça i torna a Edimburg. El 1859, és elegit president del Royal College of Surgeons de Londres i, el 1862, és nomenat cirurgià de la reina d’Escòcia.

Referències

George Dunea. James Syme, the Napoleon of surgery (1799 – 1870). Hektoen International