En aquesta entrada del blog els hi penso mostrar algunes imatges de retaulons pintats en diferents països que es van oferir en temples distints per agrair a la divinitat que no es fessin mal després d’haver patit una caiguda en la que s’hauria pogut trencar més d’un os o matar-se.
En segles precedents, les caigudes eren freqüents i sovint greus, perquè no es disposava de recursos terapèutics d’eficàcia.

La gent queia de vehicles de sang, com el cavall, tant si muntava de passeig (Fig.1), o ho feia en algun joc com els bous (Fig.2) o en una cursa (Fig.3) o de motocicleta quan ja es disposa d’aquest vehicle (Fig.4).



Les caigudes de paletes, en edificis en construcció o reparació, eren d’allò més freqüent, i el nombre de retaulons oferts per gent que havia caigut d’una paret (Fig.5) o reparant una teulada (Fig.6) era molt elevat.


Els sants màrtirs de Vic, Llucià i Marcià, van ser dos germans, màrtirs a Nicomèdia durant la persecució dels cristians a mitjan segle III. En època indeterminada, van arribar-ne part de les relíquies a Vic, on van instal·lar-se a l’església de Sant Sadurní, actualment de la Pietat, prop del temple romà de Vic.
Altres tipus de retaulons, que evoquen perills que no es van seguir de cap mal, son les caigudes a pous, especialment de canalla (Fig.7), força freqüents perquè els pous eren d’on es subministrava aigua de boca quan encara no existien les canalitzacions que portaven l’aigua a les cases.

Finalment les caigudes d’arbres fruiters, on s’enfilaven per collir les fruites més altes, i es trencava la branca que aguantava el qui s’havia enfilat (Fig.8).
