Jacques Caroli m’inspira molts records i moltes emocions, perquè va ser la primera personalitat del món de l’hepatologia que vaig conèixer. El vaig conèixer perquè en Joan Rodés havia estat un any al seu servei, i per aquesta raó en Josep Maria Bordas i jo hi vàrem passar també un curs acadèmic, un parell d’anys més tard que en Joan Rodés (Fig.1).

No sé exactament perquè en Rodés va escollir anar al seu servei, però segurament era el millor hepatòleg de parla francesa. Era el cap del servei de Digestiu de l’Hôpital Saint-Antoine, i la major part de malalts eren hepatòpates i malalts amb patologia biliar, amb pocs malalts de l’aparell digestiu.

Jacques Caroli tenia un cognom cors, però era nascut en una població pròxima a Versalles, on el seu pare era el metge del poble. Per tradició familiar va estudiar medicina a la Facultat de Medicina d’Angers, on va tenir de mestre Paul Carnot (1869 – 1957) des de 1935 fins 1939 (Fig.2).

Carnot va tenir una dedicació preferentment hepatològica perquè es va formar en el servei d’Augustin Gilbert (Fig.3), el que va reconèixer l’hiperbilirrubinèmia indirecta benigna, o síndrome de Gilbert, a l’Hôpital Broussais.

Acabada la Segona Guerra Mundial, Caroli s’incorpora a l’Hôpital Saint-Antoine on crea un potent servei d’Hepatologia, que dirigeix fins la seva jubilació. Va descriure la malaltia que porta el seu nom, malaltia de Caroli, que és una dilatació congènita de les vies biliars intra-hepàtiques (Fig.4).

Va escriure un llibre que va tenir molta difusió sobre el diagnòstic de les icterícies en base a aforismes. També va escriure un llibre de divulgació sobre les malalties hepàtiques amb la col·laboració d’un membre del seu servei, Yves Hecht (Fig.5).

El servei del professor Caroli era un lloc de visita pels hepatòlegs més destacats del món, de manera que les sessions clíniques oferien l’oportunitat d’escoltar els que estaven creant l’especialitat.

Va publicar dos llibres, que van tenir molta difusió, un sobre el diagnòstic de les hepatomegàlies i un altre sobre el diagnòstic de les icterícies, en base a algoritmes. L’any 1958 va demostrar l’origen microbià de la malaltia de Whipple.

El 1976, va ser distingit amb la Legió d’Honor.